Tofolo said:
Bé, la creu a la maternitat o creu de la mare és el nom oficial. La pregunta és el sobrenom o nom de carrer. Com se la coneixia popularment? 
Idea Trivial Segona Guerra Mundial
- Thread starter Viper
- Start date
Mutterehrenkreuz (Creu de honor de la mare) or senzillament Mutterkreuz (Creu de la mare), Popularment coneguda com la Kaninchenorden (ordre del conill) fent referencia a la fertilitat d'aquests animals.
Sovint es deia que es necessitaven un mínim de 5 Shermans M4 per vèncer un Tiger I, encara que l'estadística general era de 5,74 Shermans tombats per cada Tiger caigut, tot i que es troben grups de Tiger amb ratios superiors als 10:1 (Kompanie/Panzer-Regiment Großdeutschland (16.67:1), schwere SS-Panzer-Abteilung 103 (12.82:1) i schwere Panzer-Abteilung 502 (13.08:1). )
la resposta correcta, que per cert figuraba en els manuals que es lliuraven al comandant del tanc (i que van contribuir a extendre la por al mític Tiger) era:
"Fan falta quatre Shermans per atacar a un Tiger. La perspectiva de perdues es del 75%" ( es a dir, dels quatre atacants, nomes un podía esperar explicar-ho)
Els comandants ràpidament es van aprestar a buscar-se la vida per millorar les seves perspectives i quan un Tiger era detectat era rar, com explica en Tofolo, que anessin unicament 4 Shermans, el normal era que anessin 5, 6 i a vegades fins i tot dues seccions, 8 shermans contra un Tiger. Ademés, quan es detectava un Tiger els americans avisaven d'inmediat a la aviació.
El fet es que el Tiger era un bon tanc, sens dubte. Ben blindat i amb un canó que podía destrossar els shermans abans de que aquests estiguessin a abast de tir. Pero el realment feia als tigres temibles eren les seves expertes tripulacions, moltes de les quals, al 1944, estaven endurits per 6 anys de guerra, molts d'ells contra els temibles T-34 del front de l'est.
Per el demes, el tigre tenia una serie de problemes greus. Dificil de construir, manteniment complicat, poc nombre de tancs en servei... En cap moment, l'exercit alemany va aconseguir tenir mes de 100 Tigres Operacionals ni en el front de l'est ni a l'oest. Amb aquests nombres es dificil que els tigers poguessin suposar un factor decissiu ( comparativament, les factories ruses van produir mes de 23000 T-34 entre 1942-1945 i els americans produien 1350 tancs Pershing cada 6 messos.)
De tota manera se'ls ha de reconeixer el merit. Les unitats del exercit alemany que utilitzaren el Tiger van patir 1715 tancs Tigre perduts contra 9850 tans enemics destruits.
Si voleu saber mes, us recomano llegir "Tigers in the mud - The combat career of german panzer commander Otto Carius".
"Fan falta quatre Shermans per atacar a un Tiger. La perspectiva de perdues es del 75%" ( es a dir, dels quatre atacants, nomes un podía esperar explicar-ho)
Els comandants ràpidament es van aprestar a buscar-se la vida per millorar les seves perspectives i quan un Tiger era detectat era rar, com explica en Tofolo, que anessin unicament 4 Shermans, el normal era que anessin 5, 6 i a vegades fins i tot dues seccions, 8 shermans contra un Tiger. Ademés, quan es detectava un Tiger els americans avisaven d'inmediat a la aviació.
El fet es que el Tiger era un bon tanc, sens dubte. Ben blindat i amb un canó que podía destrossar els shermans abans de que aquests estiguessin a abast de tir. Pero el realment feia als tigres temibles eren les seves expertes tripulacions, moltes de les quals, al 1944, estaven endurits per 6 anys de guerra, molts d'ells contra els temibles T-34 del front de l'est.
Per el demes, el tigre tenia una serie de problemes greus. Dificil de construir, manteniment complicat, poc nombre de tancs en servei... En cap moment, l'exercit alemany va aconseguir tenir mes de 100 Tigres Operacionals ni en el front de l'est ni a l'oest. Amb aquests nombres es dificil que els tigers poguessin suposar un factor decissiu ( comparativament, les factories ruses van produir mes de 23000 T-34 entre 1942-1945 i els americans produien 1350 tancs Pershing cada 6 messos.)
De tota manera se'ls ha de reconeixer el merit. Les unitats del exercit alemany que utilitzaren el Tiger van patir 1715 tancs Tigre perduts contra 9850 tans enemics destruits.
Si voleu saber mes, us recomano llegir "Tigers in the mud - The combat career of german panzer commander Otto Carius".
Ólrait mestre K 
El 25 d'octubre de 1944, el submarí USS Tang estava perseguint un vaixell militar Japonès que s'havia allunyat del convoi al que escortava. Però el Tang havia llançat tots els torpedes contra el convoi. Tots? No! El seu comandant, Richard O'Cane guardava el darrer torpede per al cop de gràcia. Decidit a enfonsar el vaixell enemic, emergé i disparà el Torpede. Com va acabar la història?
El 25 d'octubre de 1944, el submarí USS Tang estava perseguint un vaixell militar Japonès que s'havia allunyat del convoi al que escortava. Però el Tang havia llançat tots els torpedes contra el convoi. Tots? No! El seu comandant, Richard O'Cane guardava el darrer torpede per al cop de gràcia. Decidit a enfonsar el vaixell enemic, emergé i disparà el Torpede. Com va acabar la història?
El matí del 25 d octobre, el Tang va continuar la seva patrulla als strets de Formosa (Taiwan) a fondaria de periscopi. Va emergir quan es va fer fosc i es va dirigir a la illa coneguda a les cartes com "turnabout island". Al aproximar-se, el radar mostrava tantes senyals que es va fer inútil. El submari aviat va identificar a un gran convoi navegant en negra nit composat per petrolers que a sobre de les seves cobertes teníen avions i vaixells de transport amb avions en caixes. Mentre el Tang anava seguint el convoi al llarg de la costa navegant en superficie, els escortes es van ensumar alguna cosa i de cop i volta es van encendre reflectors de busqueda per tota la flota. Aixó va deixar el convoi sencer al descobert, i el Tang va escollir un gran transport com a primer blanc, un transport petit com segon blanc i un petroler com el tercer blanc.
Despres de disparar dos torpedes a cada blanc, el submarí es va posar en romb paral.lel al convoi i va començar a buscar noves victimes. Poc despres disparava els tubs de popa contra un altre transport i un altre petroler. De cop el mar al voltant del submari va començar a bullir per el impacte de projectils dirigits contra ells. Desde darrera de la popa del transport i girant dret cap a el submari, va apareixer un destructor japones. En aquell moment, les torpedes disparades per els tubs de popa van impactar al petroler, que va explotar i contra el transport. Segons despres el destructor també explotava, possiblement perque havia interceptat una de les torpedes dirigides al mercant o perque va rebre impactes de uns altres escortes. Despres de la debacle, nomes quedaba el vaixell mercant surant, pero parat al aigua. Al Tang encara li quedaven dos torpedes als tubs de proa i es va encarar cap a el mercant per rematar-lo.
El primer torpede va ser disparat i poc despres, a les 02.30, es va disparar el ultim. De repent el sonar va avisar de que el torpede iniciava una trajectoria circular (un incident que pasava a les torpedes quan les aletes de direcció del projectil quedaven trabades). El comandant va ordenar a tota maquina, pero era massa tard. El torpede va impactar al mig de la sala de torpedes de popa uns vint segons despres de haver estat disparat i haver completat un cercle sencer a la seva trajectoria. La explosió va ser molt violenta, tant que homes que estaven a la sala de control es van trencar ossos a braços i cames. El submarí es va esfonsar de inmediat per la popa amb els tres compartiments del darrera inundats. Dels nou oficials i homes a la vela del submarí, tres van sobreviure fins que una patrullera japonesa els va recollir vuit hores despres. Un oficial va poguer sortir de la torre inundada i va ser rescatat amb els altres.
El submarí va tocar fons al 55 metres i els homes es van apretar als compartiments de proa mentres la inundació avançava desde popa. Es van cremar tots els llibres de codis i documentació secreta i els supervivents es van reunir sota la escotilla d'escapament de proa. En aquell moment, un vaixell de patrulla va començar a tirar carregues de profunditat que van iniciar un incendi electric a les bateries de proa. Tretze homes van aconseguir sortir per la escotilla de escapament de emergencia en un lent procés de evacuació que nomes deixava sortir una persona cada vegada. Quan el ultim dels tretze va sortir, el foc al interior era tan intens que la pintura del casc bullía i corría cap a avall en reguerons. Dels tretze que van sortir, nomes nou van aconseguir arrivar a la superficie, i d'aquests, al matí seguent nomes quedaven cinc amb vida quan van ser rescatats. Les llums del dia van mostrar als supervivents, la proa del carguer que havíen torpedinat sobresortint del aigua i apuntant al cel.
Nou supervivents, incluint-hi el propi O'Kane, van ser recollits al mati seguent. El vaixell també tranportava supervivents de les victimes del Tang, i en quan van tenir als submarinistes a l'abast, els hi van clavar una gran pallissa. O'Kane diría "quan vam saber que els cops de puny i patades que ens entzivaben els mariners cremats i mutilats supervivents del nostre atack, vam estar d'acord en que era comprensible i ens ho vam prendre prou be." Els nou captius van pasar en captivitat la resta de la guerra.
La marina norteamericana va donar per perdut el Tang el 8 de febrer de 1945 despres de esperar en và noticies seves.
El Tang
Despres de disparar dos torpedes a cada blanc, el submarí es va posar en romb paral.lel al convoi i va començar a buscar noves victimes. Poc despres disparava els tubs de popa contra un altre transport i un altre petroler. De cop el mar al voltant del submari va començar a bullir per el impacte de projectils dirigits contra ells. Desde darrera de la popa del transport i girant dret cap a el submari, va apareixer un destructor japones. En aquell moment, les torpedes disparades per els tubs de popa van impactar al petroler, que va explotar i contra el transport. Segons despres el destructor també explotava, possiblement perque havia interceptat una de les torpedes dirigides al mercant o perque va rebre impactes de uns altres escortes. Despres de la debacle, nomes quedaba el vaixell mercant surant, pero parat al aigua. Al Tang encara li quedaven dos torpedes als tubs de proa i es va encarar cap a el mercant per rematar-lo.
El primer torpede va ser disparat i poc despres, a les 02.30, es va disparar el ultim. De repent el sonar va avisar de que el torpede iniciava una trajectoria circular (un incident que pasava a les torpedes quan les aletes de direcció del projectil quedaven trabades). El comandant va ordenar a tota maquina, pero era massa tard. El torpede va impactar al mig de la sala de torpedes de popa uns vint segons despres de haver estat disparat i haver completat un cercle sencer a la seva trajectoria. La explosió va ser molt violenta, tant que homes que estaven a la sala de control es van trencar ossos a braços i cames. El submarí es va esfonsar de inmediat per la popa amb els tres compartiments del darrera inundats. Dels nou oficials i homes a la vela del submarí, tres van sobreviure fins que una patrullera japonesa els va recollir vuit hores despres. Un oficial va poguer sortir de la torre inundada i va ser rescatat amb els altres.
El submarí va tocar fons al 55 metres i els homes es van apretar als compartiments de proa mentres la inundació avançava desde popa. Es van cremar tots els llibres de codis i documentació secreta i els supervivents es van reunir sota la escotilla d'escapament de proa. En aquell moment, un vaixell de patrulla va començar a tirar carregues de profunditat que van iniciar un incendi electric a les bateries de proa. Tretze homes van aconseguir sortir per la escotilla de escapament de emergencia en un lent procés de evacuació que nomes deixava sortir una persona cada vegada. Quan el ultim dels tretze va sortir, el foc al interior era tan intens que la pintura del casc bullía i corría cap a avall en reguerons. Dels tretze que van sortir, nomes nou van aconseguir arrivar a la superficie, i d'aquests, al matí seguent nomes quedaven cinc amb vida quan van ser rescatats. Les llums del dia van mostrar als supervivents, la proa del carguer que havíen torpedinat sobresortint del aigua i apuntant al cel.
Nou supervivents, incluint-hi el propi O'Kane, van ser recollits al mati seguent. El vaixell també tranportava supervivents de les victimes del Tang, i en quan van tenir als submarinistes a l'abast, els hi van clavar una gran pallissa. O'Kane diría "quan vam saber que els cops de puny i patades que ens entzivaben els mariners cremats i mutilats supervivents del nostre atack, vam estar d'acord en que era comprensible i ens ho vam prendre prou be." Els nou captius van pasar en captivitat la resta de la guerra.
La marina norteamericana va donar per perdut el Tang el 8 de febrer de 1945 despres de esperar en và noticies seves.
El Tang
El Admirall Doenitz tenia un pla mestre per acabar amb una important refinería sudamericana que subministrava petrolis i combustibles vitals per els anglessos. Va despatxar cap a allà un submarí amb la missió de fer saltar la refineria per els aires:
Quina refineria era?
quin era el submarí?
Quin era el plan?
Com va acabar la historia?
.
Quina refineria era?
quin era el submarí?
Quin era el plan?
Com va acabar la historia?
.
16 de Febrer de 1942
La ordre era destruir la refineria de Aruba. A la missió hi participaven tres submarins: l'U-156, l'U-161 i l'U-129. L'U156, sota les ordres del el Korvetten Kaptain Werner Hartenstein, va aconseguir accedir a la refineria sense ser detectat i quan es va fer fosc, va emergir, i va veure dos suculents petrolers anclats. Encara que la missió principal era atacar les instalacions de la refineria, no es va poder resistir i va decidir llançar dos peixos a cada un. Les columnes de fum que van provocar els incendis abord dels vaixells, van dificultar la visibilitat de l'objectiu principal.
Entre els nervis i les ganes de sortir d'allà abans de que els defensors reaccionassin, va fer que els homes de l'U-156 decidissin acabar la missió atacant amb el canó de coberta, amb tanta pressa, que van oblidar llevar el tap que impedeix que entri l'aigua. Disparen, i com era d'esperar, explota dins el propi canó, matant a un dels dos homes que el manejaven i deixant a l'altre amb un sol braç.
Després d'allò no podien fer més que escapar, i, incapaços d'atendre al ferit, van entregar-se als aliats a un port proper 5 dies després de l'atac. A sobre, els dos petrolers no es van enfonsar
salutacions
La ordre era destruir la refineria de Aruba. A la missió hi participaven tres submarins: l'U-156, l'U-161 i l'U-129. L'U156, sota les ordres del el Korvetten Kaptain Werner Hartenstein, va aconseguir accedir a la refineria sense ser detectat i quan es va fer fosc, va emergir, i va veure dos suculents petrolers anclats. Encara que la missió principal era atacar les instalacions de la refineria, no es va poder resistir i va decidir llançar dos peixos a cada un. Les columnes de fum que van provocar els incendis abord dels vaixells, van dificultar la visibilitat de l'objectiu principal.
Entre els nervis i les ganes de sortir d'allà abans de que els defensors reaccionassin, va fer que els homes de l'U-156 decidissin acabar la missió atacant amb el canó de coberta, amb tanta pressa, que van oblidar llevar el tap que impedeix que entri l'aigua. Disparen, i com era d'esperar, explota dins el propi canó, matant a un dels dos homes que el manejaven i deixant a l'altre amb un sol braç.
Després d'allò no podien fer més que escapar, i, incapaços d'atendre al ferit, van entregar-se als aliats a un port proper 5 dies després de l'atac. A sobre, els dos petrolers no es van enfonsar
salutacions
totalment correcte excepte per aixó de que els dos vaixells no es van esfonsar.
el SS Oranjestad es va anar al fons. El SS Pedernales es va trencar per la mitat. Com a resultats dels incendis, el SS Arkansas va patir greus danys. (va quedar envoltat per la clapa de petroli en flames).
La historia posterior del Pedernalis es ben curiosa: va ser reflotat, ficat en un dic sec, el van tallar en tres trossos, proa, centre i popa, van empalmar la popa i la proa (que es van convertir en el Esso Pedernales) i la part central, reparada, va servir primer com a diposit de combustible flotant fins que al acabar la guerra la marina holandesa la va fer servir com a blanc de practiques amb foc real.
El pedernales despres de rebre les caricies del U-156
La historia complerta la vaig penjar ara ja fa temps al forum militar Gran Capitan.
et toca preguntar
el SS Oranjestad es va anar al fons. El SS Pedernales es va trencar per la mitat. Com a resultats dels incendis, el SS Arkansas va patir greus danys. (va quedar envoltat per la clapa de petroli en flames).
La historia posterior del Pedernalis es ben curiosa: va ser reflotat, ficat en un dic sec, el van tallar en tres trossos, proa, centre i popa, van empalmar la popa i la proa (que es van convertir en el Esso Pedernales) i la part central, reparada, va servir primer com a diposit de combustible flotant fins que al acabar la guerra la marina holandesa la va fer servir com a blanc de practiques amb foc real.
El pedernales despres de rebre les caricies del U-156
La historia complerta la vaig penjar ara ja fa temps al forum militar Gran Capitan.
et toca preguntar
Ostres tú, tenia entès que cap dels dos vaixells s'enfonsà, pero suposo que una imatge val més que mil paraules . Vinga, una altra de submarins, facileta, que es la meva primera :mrgreen:
Quina acció dels aliats va "obligar" a prendre als alemanys la decissió de que els U-boots no rescatessin supervivents de l'aigua?
. Vinga, una altra de submarins, facileta, que es la meva primera :mrgreen: Quina acció dels aliats va "obligar" a prendre als alemanys la decissió de que els U-boots no rescatessin supervivents de l'aigua?
