Quan voles a alçada "Kronus" i has de saltar...
- Thread starter Tofolo
- Start date
AL MIG DE LA GUERRA FREDA
Durant la guerra freda, al novembre de 1959 la US air force va llençar el projecte Excelsior (Excelsior significa en llatí "sempre amunt")
En només deu messos van tenir el projecte a punt. El capitá Joseph "Joe" Kittinger Jr. Era el home escollit per volar la missió.
Joseph Kittinger.
Els vols excelsior es van programar per l'agost de 1960. Aixó va ser vuit messos abans de que en Yuri Gagarin es convertís en el primer home al espai i nou mesos abans de que Alan Sheppard fes el seu historic vol amb la missió Mercury.
En Joseph Kittinger preparat per volar la missió Excelsior
Pero en Kittinger no aniria en una nau propulsada... aniría en un gegantí globus experimental de heli.
Als 8846 metres va assolir la altitud del Everest
Als 12000 metres va passar la altitud a la que avui volen els avions de rutes intercontinentals
als 18000 metres va passar la altitud a la que volaba el Concorde.
als 20000 metres va sobrepassar la altitud màxima dels avions militars de la època
Als 24483 metres va pulveritzar el record del pilot rus Eugene Andreyev.
Va atravessar la capa de ozò i va continuar pujant
als 31333 metres, Una hora i mig despres del llençament i a -70ºC, Joe Kittinger había batut el record absolut de altitud de la humanitat. Fins aquell moment, ningú havia estat mes amunt que ell.
Aleshores, va fer una cosa impensable: Va saltar de la gondola!
El salt de Kittinger. Al peu de la porta de la gondola es podía llegir la llegenda: "Aquest es el esgraó mes alt del mon".
En un lloc en microgravetat a on prácticament no hi havia cap molecula de aire que el frenes, en Kittinger va iniciar el descens, accelerant en quatre minuts i 36 segons fins als 988 Kms/hora. Quan va notar que les poques molécules d'aire li començaven a posar resistencia, va obrir un petit paracaigudes del tamany de un paraigues per estabilitzar-se. Havia batut el record de caiguda lliure. Va continuar baixant. Als 5000 metres va obrir el seu paracaigudes principal. Va tocar terra 13 minuts i 45 segons despres de haver abandonat la gondola. habia batut el record de salt de paracaigudes.
Aterratge!
Bo i que en el seu moment, va sortir en totes les portades del món, la proessa d'en Kittinger va ser ràpidament eclipsat per les missions Cosmos i Mercury. Començaba la carrera per la lluna. I kittinger va ser oblidat.
[vimeo]6963990[/vimeo]
Be... oblidat del tot, no. Els records d'en Kittinger continuen imbatuts fins avui.
Al final dels anys 80, la agencia espacial Europea tenia entre mans el projecte Hermes. Volien fer una llençadora per competir amb les llençadores americanes.
Part d'aquest programa era un sistema per recuperar als astronautes en cas de que el escut termic de la nau es fes malbé. Els cientifics europeus van propossar una elegant solucció: Accelerar la nau en el sentit contrari al de la marxa, insertant-la en ULO (ultra low orbit) fins aconseguir que estigués geoestacionaria. Es a dir, que estigues sense moviment relatiu amb el terra, exactament com un globus. I aleshores, la tripulació nomes tenia que possarse un paracaigudes i repetir el salt d'en kittinger. Amb una differencia. Kittinger havia saltat técnicament desde dintre de la atmósfera. Per validar els calculs dels cientifics calía fer un salt des-de 40.000 metres a on l'atmosfera está prácticament totalment esvaida. El home escollit per fer la prova era el coronel paracaigudista del exercit del aire francés Michel Fournier. Paracaigudiste experimentat, tenía varis records, inclos el del salt mes alt des-de un avió. Aleshores al 1992 va caure el martell: La agencia espacial europea cancel.laba el programa Hermes i tots els sub-programes relacionats. El coronel, decebut, va continuar al exercit pero el tema li rotllava incessantment per el cap. finalment va agafar la jubilació anticipada i va decidir convertir aquest salt en el seu projecte personal. Saltaría encara que fos amb finançament privat i es va a posar a buscar esponsors. Amb el contratemps de que la seva edat jugaba contra seu. Encara que es mantenía en perfecta forma física i corria varies maratons al any, ja tenía mes de 60 anys. No va trigar en trovar empreses interesades en el projecte i va comptar desde el primer moment del entusiasta recolçament de astronautes europeus i americans. Pero una cosa així no es barata ni fàcil. Fournier va trigar mes de deu anys en reunir els diners (per exemple, un globus costa 250.000 Eur. Nomes es pot fer servir una vegada).
Michel fournier.
A la decada dels 2000, li van sortir al coronel Fournier varis competidors. com en Rodd Millner i la Cheryl Stearns. Per exemple, en Millner, criticava que el sistema de en Fournier, de ascendir durant quatre hores en una cómoda càpsula presuritzada era una complicació innecesaria. Era com anar al everest en Rolls Royce, i proposaba que unicament el sistema de soport vital i el propi paracagudista penjes del globus...Al 2007, es va afegir a la festa en Felix Baumgartner, finançat per el totpoderós RedBull, i contant ni mes ni menys que amb el ajut del propi Kittinger, va sortir anunciant que ell aconseguiria saltar en un any.
la carrera per el salt... Stearns, Millner, Fournier i Baumgartner.
Quan va arrivar 2008, unicament en Fournier estava en posició de intentar-ho. Amb un llençament al mes de maig des-de el canada i un dispositiu que inclouría mes de 100 persones i dos helicopters de rescat, tot era a punt. El coronel feia hores que estava respirant oxigen pur per natejar el nitrogen del seu reg sanguini, i a fora s'estava inflant el globus, quan una carrega de electricitat estàtica va provocar una fallada del dispositiu de separació de la gondola i va provocar la prematura separació entre la gondola i el globus... tothom es va quedar de pedra veient com el globus s'anava sol sense esperar a ningú. La crisi finançera del 2008 va provocar la retirada de una majoria de esponsors, i els altres, que començaven a veure a Fournier massa envellit com per intentar la proessa, van perdre el interes per finançar un altre globus. La ocasió d'en Fournier de trencar els records de kittinger s'esfumaven. Encara ho continua provant. La última data prevista era al 2011, pero al vencer el plaç no havia trobat finançament per els dos globus que necessita.
http://www.legrandsaut.org/
maig 2008, El globus s'enva sol i en Fournier, veu desesperat com le seves esperançes de assolir la gloria s'esfumen.
Poc despres la Cheryl Stearns va declarar que abandonava el projecte al considerar-lo massa perillós. En un lloc sense aire a on la aerodinámica no significa res, un salt mal fet pot significar començar a rotar sense control i sense mitjans per parar-se. Les proves amb maniquins demostraven que sovint, aquests iniciaven una rotació plana que podia arrivar a 200 revolucions per minut. Aixó podia ser potencialment fatal ja que segons com, podía deixar al cervell sense sang o per el contrari anegar-lo fins que els vassos esclatessin. Tantmateix, en Millner va anunciar la seva retirada. Aixó deixaba a en Baumgartner en solitari.. pero el temerari austriac, ja s'havia adonat que la aventura no era tan senzilla com es preveia en un principi. Porta des-de el 2004 preparant-se. I sembla que per fi el record d'en Kittinger pot caure...
Li dessitjo la millor de les sorts a en Baumgartner. Porta molt temps preparant aquest salt.
Aquest es un d'aquells reptes a on moltes cosses poden sortir malament, i en lloc de trencar els records que pensaves que trencaríes aconsegueixes en el seu lloc el de major crater de impacte
I que com es que estic tant interesat al tema? La meva empresa va se una de les que va participar en la esponsorització del intent de Fournier, i jo portava el projecte! el vaig coneixer personalment i vaig parlar a fons sobre el projecte i els reptes. :lol: Malhauradament nomes vam poguer pagar una pasta important per el primer intent i després del 2008, amb la recessió, la direcció va perdre interes.
Durant la guerra freda, al novembre de 1959 la US air force va llençar el projecte Excelsior (Excelsior significa en llatí "sempre amunt")
En només deu messos van tenir el projecte a punt. El capitá Joseph "Joe" Kittinger Jr. Era el home escollit per volar la missió.
Joseph Kittinger.
Els vols excelsior es van programar per l'agost de 1960. Aixó va ser vuit messos abans de que en Yuri Gagarin es convertís en el primer home al espai i nou mesos abans de que Alan Sheppard fes el seu historic vol amb la missió Mercury.
En Joseph Kittinger preparat per volar la missió Excelsior
Pero en Kittinger no aniria en una nau propulsada... aniría en un gegantí globus experimental de heli.
Als 8846 metres va assolir la altitud del Everest
Als 12000 metres va passar la altitud a la que avui volen els avions de rutes intercontinentals
als 18000 metres va passar la altitud a la que volaba el Concorde.
als 20000 metres va sobrepassar la altitud màxima dels avions militars de la època
Als 24483 metres va pulveritzar el record del pilot rus Eugene Andreyev.
Va atravessar la capa de ozò i va continuar pujant
als 31333 metres, Una hora i mig despres del llençament i a -70ºC, Joe Kittinger había batut el record absolut de altitud de la humanitat. Fins aquell moment, ningú havia estat mes amunt que ell.
Aleshores, va fer una cosa impensable: Va saltar de la gondola!
El salt de Kittinger. Al peu de la porta de la gondola es podía llegir la llegenda: "Aquest es el esgraó mes alt del mon".
En un lloc en microgravetat a on prácticament no hi havia cap molecula de aire que el frenes, en Kittinger va iniciar el descens, accelerant en quatre minuts i 36 segons fins als 988 Kms/hora. Quan va notar que les poques molécules d'aire li començaven a posar resistencia, va obrir un petit paracaigudes del tamany de un paraigues per estabilitzar-se. Havia batut el record de caiguda lliure. Va continuar baixant. Als 5000 metres va obrir el seu paracaigudes principal. Va tocar terra 13 minuts i 45 segons despres de haver abandonat la gondola. habia batut el record de salt de paracaigudes.
Aterratge!
Bo i que en el seu moment, va sortir en totes les portades del món, la proessa d'en Kittinger va ser ràpidament eclipsat per les missions Cosmos i Mercury. Començaba la carrera per la lluna. I kittinger va ser oblidat.
[vimeo]6963990[/vimeo]
Be... oblidat del tot, no. Els records d'en Kittinger continuen imbatuts fins avui.
Al final dels anys 80, la agencia espacial Europea tenia entre mans el projecte Hermes. Volien fer una llençadora per competir amb les llençadores americanes.
Part d'aquest programa era un sistema per recuperar als astronautes en cas de que el escut termic de la nau es fes malbé. Els cientifics europeus van propossar una elegant solucció: Accelerar la nau en el sentit contrari al de la marxa, insertant-la en ULO (ultra low orbit) fins aconseguir que estigués geoestacionaria. Es a dir, que estigues sense moviment relatiu amb el terra, exactament com un globus. I aleshores, la tripulació nomes tenia que possarse un paracaigudes i repetir el salt d'en kittinger. Amb una differencia. Kittinger havia saltat técnicament desde dintre de la atmósfera. Per validar els calculs dels cientifics calía fer un salt des-de 40.000 metres a on l'atmosfera está prácticament totalment esvaida. El home escollit per fer la prova era el coronel paracaigudista del exercit del aire francés Michel Fournier. Paracaigudiste experimentat, tenía varis records, inclos el del salt mes alt des-de un avió. Aleshores al 1992 va caure el martell: La agencia espacial europea cancel.laba el programa Hermes i tots els sub-programes relacionats. El coronel, decebut, va continuar al exercit pero el tema li rotllava incessantment per el cap. finalment va agafar la jubilació anticipada i va decidir convertir aquest salt en el seu projecte personal. Saltaría encara que fos amb finançament privat i es va a posar a buscar esponsors. Amb el contratemps de que la seva edat jugaba contra seu. Encara que es mantenía en perfecta forma física i corria varies maratons al any, ja tenía mes de 60 anys. No va trigar en trovar empreses interesades en el projecte i va comptar desde el primer moment del entusiasta recolçament de astronautes europeus i americans. Pero una cosa així no es barata ni fàcil. Fournier va trigar mes de deu anys en reunir els diners (per exemple, un globus costa 250.000 Eur. Nomes es pot fer servir una vegada).
Michel fournier.
A la decada dels 2000, li van sortir al coronel Fournier varis competidors. com en Rodd Millner i la Cheryl Stearns. Per exemple, en Millner, criticava que el sistema de en Fournier, de ascendir durant quatre hores en una cómoda càpsula presuritzada era una complicació innecesaria. Era com anar al everest en Rolls Royce, i proposaba que unicament el sistema de soport vital i el propi paracagudista penjes del globus...Al 2007, es va afegir a la festa en Felix Baumgartner, finançat per el totpoderós RedBull, i contant ni mes ni menys que amb el ajut del propi Kittinger, va sortir anunciant que ell aconseguiria saltar en un any.
la carrera per el salt... Stearns, Millner, Fournier i Baumgartner.
Quan va arrivar 2008, unicament en Fournier estava en posició de intentar-ho. Amb un llençament al mes de maig des-de el canada i un dispositiu que inclouría mes de 100 persones i dos helicopters de rescat, tot era a punt. El coronel feia hores que estava respirant oxigen pur per natejar el nitrogen del seu reg sanguini, i a fora s'estava inflant el globus, quan una carrega de electricitat estàtica va provocar una fallada del dispositiu de separació de la gondola i va provocar la prematura separació entre la gondola i el globus... tothom es va quedar de pedra veient com el globus s'anava sol sense esperar a ningú. La crisi finançera del 2008 va provocar la retirada de una majoria de esponsors, i els altres, que començaven a veure a Fournier massa envellit com per intentar la proessa, van perdre el interes per finançar un altre globus. La ocasió d'en Fournier de trencar els records de kittinger s'esfumaven. Encara ho continua provant. La última data prevista era al 2011, pero al vencer el plaç no havia trobat finançament per els dos globus que necessita.
http://www.legrandsaut.org/
maig 2008, El globus s'enva sol i en Fournier, veu desesperat com le seves esperançes de assolir la gloria s'esfumen.
Poc despres la Cheryl Stearns va declarar que abandonava el projecte al considerar-lo massa perillós. En un lloc sense aire a on la aerodinámica no significa res, un salt mal fet pot significar començar a rotar sense control i sense mitjans per parar-se. Les proves amb maniquins demostraven que sovint, aquests iniciaven una rotació plana que podia arrivar a 200 revolucions per minut. Aixó podia ser potencialment fatal ja que segons com, podía deixar al cervell sense sang o per el contrari anegar-lo fins que els vassos esclatessin. Tantmateix, en Millner va anunciar la seva retirada. Aixó deixaba a en Baumgartner en solitari.. pero el temerari austriac, ja s'havia adonat que la aventura no era tan senzilla com es preveia en un principi. Porta des-de el 2004 preparant-se. I sembla que per fi el record d'en Kittinger pot caure...
Li dessitjo la millor de les sorts a en Baumgartner. Porta molt temps preparant aquest salt.
Aquest es un d'aquells reptes a on moltes cosses poden sortir malament, i en lloc de trencar els records que pensaves que trencaríes aconsegueixes en el seu lloc el de major crater de impacte
I que com es que estic tant interesat al tema? La meva empresa va se una de les que va participar en la esponsorització del intent de Fournier, i jo portava el projecte! el vaig coneixer personalment i vaig parlar a fons sobre el projecte i els reptes. :lol: Malhauradament nomes vam poguer pagar una pasta important per el primer intent i després del 2008, amb la recessió, la direcció va perdre interes.
Manquen poc més de 20 minuts pel salt!
Seguir en viu:
[youtube]vkJ5ItzEq3M[/youtube]
http://www.redbullstratos.com/
Seguir en viu:
[youtube]vkJ5ItzEq3M[/youtube]
http://www.redbullstratos.com/
, una fita històrica.
ha saltat! tot ha anat be!
Increible. 39.068 m de altitut. De les fronteres del espai a la superficie en 4 minuts i 19 segons. Al haver saltat mes alt i no trobar aire, ha pogut accelerar fins superar la barrera del so (encara que no hi ha hagut "bang" sonic degut a la falta d'aire), aixó ha fet que trigués mes en frenar a velocitat terminal i que no trenqués el temps de Kittinger (4 minuts i 36 segons).
Com li caben els collons en el vestit ? :twisted:
Increible. 39.068 m de altitut. De les fronteres del espai a la superficie en 4 minuts i 19 segons. Al haver saltat mes alt i no trobar aire, ha pogut accelerar fins superar la barrera del so (encara que no hi ha hagut "bang" sonic degut a la falta d'aire), aixó ha fet que trigués mes en frenar a velocitat terminal i que no trenqués el temps de Kittinger (4 minuts i 36 segons).
Com li caben els collons en el vestit ? :twisted:
Impressionant.
Només afegir que quan deien "near space jump" de near near res de res.
Tot i que es una definició arbitraria la frontera entre l'espai i l'atmosfera és la següent:
http://en.wikipedia.org/wiki/Karman_line
Curiosament va ser un V2 el primer en petar-se la linia Karman...
Només afegir que quan deien "near space jump" de near near res de res.
Tot i que es una definició arbitraria la frontera entre l'espai i l'atmosfera és la següent:
http://en.wikipedia.org/wiki/Karman_line
Curiosament va ser un V2 el primer en petar-se la linia Karman...
Com a curiositat de dia m'agradaria afegir la següent notícia:
Baumgartner ha trencat la barrera del so per primera vegada sense ajuda mecànica, exactament 65 anys després que Chuck Yeager ho fés per primera vegada a bord del Glamorous Glennis. Però és que als EE.UU. aquestes coses es recorden i es valoren i mireu què han fet:
http://edition.cnn.com/2012/10/15/us/ne ... index.html
Baumgartner ha trencat la barrera del so per primera vegada sense ajuda mecànica, exactament 65 anys després que Chuck Yeager ho fés per primera vegada a bord del Glamorous Glennis. Però és que als EE.UU. aquestes coses es recorden i es valoren i mireu què han fet:
http://edition.cnn.com/2012/10/15/us/ne ... index.html
La cosa no anat tant ve (imatges cedides pel servei secret america):
http://www.youtube.com/watch?v=g4GCnSL5 ... re=related
http://www.youtube.com/watch?v=g4GCnSL5 ... re=related