Fer de lider no es fàcil i es molt possible cagar-la ben fàcilment.
A chernarus, degut a la naturalessa del terreny (colines amb boscos), el factor de visibilitat es critic. Crec que tenim que fer com he vist fer a altres grups: Despatxar sempre un binomi per endavant amb instruccions de que retrocedeixin i es posin a cobert si son sota foc, d'aquesta forma tens reconeixement avançat i no fiques a tota la esquadra en una situació compromessa.
Un altre cosa: The fog of war. La boira de guerra. El factor que impideix a un lider saber que es el que està passant realment i per tant pot condicionar desfavorablement la seva pressa de decissions. En aquest cas la ruta de aproximació al blanc ens va portar a una pendent a on erem sota el foc de armes estátiques en bunkers que eren part del anell extern de defenses de la estació de tren. Obviament,
per culpa dels arbres no ho podíem veure, creiem que estavem sota el foc dels
quatre pringats de la carretera, quan de fet, estavem en un
foc creuat amb armes fixes. Si entre els arbres podíem veure la estació es evident que las unitats a la estació podíen obrir foc contra nosaltres.
Vaig estar a punt de dir alló de "aquesta ruta de aproximació em dona yuyu". (Pero com no lideraba en Balder, em vaig callar
). Personalment prefereixo aproximacions a on la única cosa que pot haver-hi a la linia de visió, es el blanc inmediat, i aixó, preferiblement quan ja estem a sobre.
Si no pots veure el blanc, el blanc no et pot veure a tu. (encara que al Arma2, la IA veu a través de la vegetació, i nosaltres no
) Per tant,
es te de jugar amb el terreny. La vall al fons de la qual estava el nostre objectiu estava mes o menys orientada en sentit est-oest. Nosaltres ens acostavem des-de el sud. Entrar directament sobre la cresta just sobre el objectiu, funciona a Takistan a on els obstacles de visió son mínims. Pero a Chernarus, si no veus el que hi ha... No saps el que hi ha, per tant era preferible una estrategia de rodeig, tirar una mica al oest, baixar a la fons de la vall, i entrar al objectiu des-de el oest, a on el propi objectiu et cobreix del possible foc que pugui haver-hi des-de la zona de la estació.
També podíem haver demanat a Charli que vigiles el objectiu des-de sobre, (des-de el nord) mentre nosaltres l'assaltavem des-de el oest...
En el meu cas, vaig ser ferit. Pero no tenía pantalla vermella i encara controlava el nino, aixó que continuava al meu lloc repartint plom mentre us escoltava cuidar els ferits. Era clar que un altre impacte em mataria al moment, que va ser just el que va passar.
Una cosa es veritat, el lider te de estar per liderar, no per recollir GPSs o armes: Recordeu la anecdota? En un examen per a oficials, es dona als cadets candidats la seguent pregunta:
"Te devant seu un barranc de 15 metres de amplada i 50 de fondo que te de passar amb la seva unitat. Te a la seva disposició la seva unitat composada de un sergent, dos caporals i deu homes. Te al seu abast 400 taulons de 4x8 cm de 5 metres cadascú. 1000 metres de corda de 10mm. Quize mil claus i quatre "kits" amb eines varies (martells, tenalles, serres, etc...). Com ho fa?"
La majoría de candidats s'enfarraguen en explicar els detalls de com fer el pont. Tots els que fan aixó suspenen.
la resposta correcta?
"sergent! vull un pont a sobre de aquell barranc".
Doncs aixó
.