Il-2 Sturmovik, però de debò
- Thread starter Tofolo
- Start date
Molt bones camarades.
Tinc entés que el Sturmovik va ser el millor avió d'atac a terra de la II GM, però la veritat que en prou feines tinc informació detallada d'ell. De debó era tan eficient? Podia fer picats com el Junkers Ju-87 Stuka?No era també molt vulnerable als aparells de caça -no sembla gaire maniobrable, i encara que estigués tan blindat con ho estaba no és això suficient- ?
Salut.
Tinc entés que el Sturmovik va ser el millor avió d'atac a terra de la II GM, però la veritat que en prou feines tinc informació detallada d'ell. De debó era tan eficient? Podia fer picats com el Junkers Ju-87 Stuka?No era també molt vulnerable als aparells de caça -no sembla gaire maniobrable, i encara que estigués tan blindat con ho estaba no és això suficient- ?
Salut.
a veure Tovarich Silverman: (aqui no s'estila gaire aixó de camarades :mrgreen: )
Cap altre avio d'atac a terra va fer tantas missions d'atac a terra com el IL-2 Sturmovik... pero cal matitzar. Els rusos els fabricaven a patades. centenars i centenars d'sturmoviks. La doctrina rusa de combat exigia una intensa preparació artillera abans de iniciar els atacs. Quan no hi havia artilleria disponible, els sturmoviks la sustituien i per aixó, el nombre de avions disponibles tenia que ser superlatiu.
El Sturmovik es compara amb el T-34 del aire. Facil de fabricar, prou robust per fer la feina i comptava amb la aventatja numerica sobre els enemics. Com a aparell era un avió amb un disseny senzill i no gaire elaborat. Aixó provocaba que per exemple certs puntals, fossin de ferro massis en lloc de viguetes perforades com en altres avions. Aixó feia que el sturmovik fos també un avió molt pessat i lent, pero tambe li donava una robustessa excepcional. Si ens fiem del simulador, el model de vol era força dòcil. El pilot anava molt ben protegit amb blindatjes per devant, per darrera, per sota i per els laterals (els que hem volat un sturmovik al simulador, sabem la nosa que fan els panels de blindatge lateral per mirar per els costats). En canvi, el artiller de cua no portava cap mena de blindatje i era carn de canó, de fet, qualsevol soldat amb experiencia en fer servir ametralladores s'arriscava a ser enviat com a artiller a una unitat de sturmoviks per cobrir les quantiosisimes baixes d'aquests tripulants. Les xifres de Sturmoviks derribats eren esfereidores. De fet, la majoria de asos alemanys destinats al front del est comptaven les seves victories per centenars en lloc de dezenes com els pilots destinats a altres teatres de opracions, la majoria gràcies a abatre innumerables dels lents sturmoviks. Pero bo i aixó, les linies de fabricació sovietiques els continuaven fabricant com a rosquilles i eren lliurats a una promoció darrera l'altre de joves pilots recent sortits de les academies del aire despres de una formació accelerada. De fet, una vegada que la fabrica es va endarrerir, Stalin en persona li va fotre bronca als treballadors dient que els sturmoviks eren tan vitals per al esforç de guerra com el pa o les bales.
El sturmovik no era un bombarder en picat en el sentit pur de la expresió, es a dir, no era un stuka, ni un Aichi D3A, ni un Dauntless. Feia els bombarders en picat com qualsevol altre caça-bombarder. S'acostaven als blancs enganxats al terra en formacions tancades a on els artillers de les formacions es cobríen mútuament. Abans de arribar, trepaven el just per no ser enganxats per la explosió de la munició, feien un petit picat i deixaven anar les bombes, per sortir per potes abans de que arrivessin els avions de la luftwaffe.
En definitiva, rústic, dur, efectiu i fabricat per dezenes de milers: En línia amb la doctrina sovietica de dominar la superioritat tecnica alemana amb la superioritat numérica.
Cap altre avio d'atac a terra va fer tantas missions d'atac a terra com el IL-2 Sturmovik... pero cal matitzar. Els rusos els fabricaven a patades. centenars i centenars d'sturmoviks. La doctrina rusa de combat exigia una intensa preparació artillera abans de iniciar els atacs. Quan no hi havia artilleria disponible, els sturmoviks la sustituien i per aixó, el nombre de avions disponibles tenia que ser superlatiu.
El Sturmovik es compara amb el T-34 del aire. Facil de fabricar, prou robust per fer la feina i comptava amb la aventatja numerica sobre els enemics. Com a aparell era un avió amb un disseny senzill i no gaire elaborat. Aixó provocaba que per exemple certs puntals, fossin de ferro massis en lloc de viguetes perforades com en altres avions. Aixó feia que el sturmovik fos també un avió molt pessat i lent, pero tambe li donava una robustessa excepcional. Si ens fiem del simulador, el model de vol era força dòcil. El pilot anava molt ben protegit amb blindatjes per devant, per darrera, per sota i per els laterals (els que hem volat un sturmovik al simulador, sabem la nosa que fan els panels de blindatge lateral per mirar per els costats). En canvi, el artiller de cua no portava cap mena de blindatje i era carn de canó, de fet, qualsevol soldat amb experiencia en fer servir ametralladores s'arriscava a ser enviat com a artiller a una unitat de sturmoviks per cobrir les quantiosisimes baixes d'aquests tripulants. Les xifres de Sturmoviks derribats eren esfereidores. De fet, la majoria de asos alemanys destinats al front del est comptaven les seves victories per centenars en lloc de dezenes com els pilots destinats a altres teatres de opracions, la majoria gràcies a abatre innumerables dels lents sturmoviks. Pero bo i aixó, les linies de fabricació sovietiques els continuaven fabricant com a rosquilles i eren lliurats a una promoció darrera l'altre de joves pilots recent sortits de les academies del aire despres de una formació accelerada. De fet, una vegada que la fabrica es va endarrerir, Stalin en persona li va fotre bronca als treballadors dient que els sturmoviks eren tan vitals per al esforç de guerra com el pa o les bales.
El sturmovik no era un bombarder en picat en el sentit pur de la expresió, es a dir, no era un stuka, ni un Aichi D3A, ni un Dauntless. Feia els bombarders en picat com qualsevol altre caça-bombarder. S'acostaven als blancs enganxats al terra en formacions tancades a on els artillers de les formacions es cobríen mútuament. Abans de arribar, trepaven el just per no ser enganxats per la explosió de la munició, feien un petit picat i deixaven anar les bombes, per sortir per potes abans de que arrivessin els avions de la luftwaffe.
En definitiva, rústic, dur, efectiu i fabricat per dezenes de milers: En línia amb la doctrina sovietica de dominar la superioritat tecnica alemana amb la superioritat numérica.
Gràcies Kronus per la teva detallada resposta. 
Ja veig que era el típic producte soviètic robust, simple, relativament barat i fàcil de fabricar, emprat de manera massiva per compensar les seves mancançes i l'inferior entrenament dels seus pilots.
Tinc un llibre afirmant que es vàrem construir uns 35.000 Sturmoviks, una barbaritat, però parla poc de les seves qualitats aeronàutiques. Realment un avió tan pesat resultaria poc maniobrable, i l'armament del artiller posterior era escàs -a banda del que afimes sobre la seva desprotecció, típic de la mentalitat soviètica- .
En definitiva, un bon aparell per destruir tancs i vehicles en un entorn de superioritat numèrica.
Cordials salutacions.
Ja veig que era el típic producte soviètic robust, simple, relativament barat i fàcil de fabricar, emprat de manera massiva per compensar les seves mancançes i l'inferior entrenament dels seus pilots.
Tinc un llibre afirmant que es vàrem construir uns 35.000 Sturmoviks, una barbaritat, però parla poc de les seves qualitats aeronàutiques. Realment un avió tan pesat resultaria poc maniobrable, i l'armament del artiller posterior era escàs -a banda del que afimes sobre la seva desprotecció, típic de la mentalitat soviètica- .
En definitiva, un bon aparell per destruir tancs i vehicles en un entorn de superioritat numèrica.
Cordials salutacions.
No t'enganyis, no es dificil de portar, Les superficies de control son molt grosses. Al simulador sempre l'he trobat un aparell molt dócil. Pesat, lent, pero dòcil. Si el típic vehicle berlina de 4 portes fos el caça de combat, aixó es com portar un 4x4 tipus land rover... amb direcció asistida. :mrgreen: