HISTORIA 1
Fa molts anys, Alphonse “Al” Capone, era virtualment el amo de Chicago. Capone no es va fer famós per cap heroïcitat. Va guanyar notorietat per ficar les seves mans en tots els assumptes tèrbols de la ciutat de Chicago. Des de la beguda il•legal fins a la prostitució, pasant per l’asesinat.
Al Capone.
Capone tenia un advocat a qui en deien “Easy Eddie” (Eddie el fàcil). Era el advocat de Capone per un bon motiu: Era molt bo!. De fet, les habilitats de Eddie amb el sistema judicial, van aconseguir mantenir a Capone fora de la presó durant molts anys.
“Easy Eddie”
Per mostrar el seu agraïment , Capone pagaba a Eddie molt be. No sols un munt de calers, però també dividends especials també. Per exemple, Eddie i la seva família vivien en una mansió envoltada d’alts murs amb personal de servei i totes les comoditats del moment. La propietat era tan gran que omplia un bloc sencer al mig de Chicago.
Eddie es donava la gran vida de la Mafia de Chicago i donava poca consideració a les atrocitats que passaven a tot el seu voltant.
De tota manera, Eddie tenia un punt tou. Tenia un fill que estimava amb bogeria. Eddie cuidava de que el seu fill tingués roba, cotxes amb xofer i una bona educació. No el privava de res. Els diners no eren un problema.
I a pesar del estar involucrat amb el crim organitzat, Eddie es va esforçar per ensenyar al seu fill la diferencia entre el be i el mal. Eddie volia que el seu fill fos un home millor del que ell era.
Tot i així, amb la seva riquesa i influencia, hi havien dues coses que no li podia donar al seu fill. No li podia donar un bon nom ni un bon exemple.
Un dia, Eddie va prendre una difícil decisió. Eddie volia redimir-se de totes les coses dolentes de les que havia format part.
Així que aniría a les autoritats a explicar tot el que coneixia sobre Alphonse “Scarface” Capone. Netejaria el seu nom i li oferiria al seu fill una versemblança de integritat. Per fer això, tenia que testificar contra la màfia. Però bo i que era conscient de que el preu a pagar era alt, va testificar.
En menys de un any, la vida de Eddie va acabar un dia que un cotxe va passar per el costat del seu cotxe i dos mafiosos li van buidar a boca canó dues escopetes carregades amb postes de caça major en un solitari carrer de Chicago, però als seus ulls, Eddie ja li havia donat al seu fill el mes gran regal que li podia donar... i al preu mes alt que un home pot pagar.
La policia va trobar a la seva butxaca un rosari, un crucifix, una medalla de la verge i un poema retallat d’una revista.
El poema deia:
HISTORIA 2
La segona guerra mundial va produir molts herois. Un d’aquests homes era el tinent comandant Edward Henry “Butch” O’Hare.
Butch O’Hare
Era pilot de caça i quan era nomes un tinent bastant verd estava assignat al portaavions Lexington que operava al sur del pacífic.
El 20 de febrer de 1942, Butch O'Hare, pilotant el seu F4F Wildcat BuNo 4031 "White F-15” va ser un dels molts pilots que es van enlairar per les operacions de aquell dia. La seva misió, com a part d’un vol de sis aparells comandat per el tinent comandant john Thatch, era volar una CAP a sobre del lexington.
A les 10:15, el radar del Lexington va detectar un contacte desconegut a 35 milles i dos dels caces de la cap, el cap de la patrulla i el seu punt se’n van anar a investigar. Van trobar i abatre un hidroavió cuatrimotor japonès.
Poc després, el radar va trobar un altre contacte en un altre direcció i els altres dos avions de la CAP es van separar per anar a investigar. Acabarien abatent un altre hidroavió cuatrimotor nipó.
Aleshores, el Lexington va detectar una formació d’avions que venia des de l’altre banda d’on s’havien detectat els altres avions. Unicament quedava sobre el portaavions el jove tinent Butch O’Hare amb el seu punt, el tinent “Duff” Dufilho per defendre el portaavions.
Els atacants eren un grup de 9 “Bettys” de la 1 Chutai 4 kokutai. Quan s’acostaven, el punt d’en Butch O’Hare, “Duff” Dufilho es va adonar que les seves ametralladores estaven bloquejades per una falla del sistema de tir. Ara nomes quedava en Butch O’Hare amb el seu F4F amb quatre ametralladores de calibre 50 amb 450 bales per arma. En Butch nomes podia disparar durant 30 segons abans de deixar les armes sense munició.
Sense preocupar-se per la seva seguretat personal, en Butch es va llençar sobre la formació de avions japonesos.
Atacant a un Betty darrera del altre. Butch es movia al voltant dels sorpresos japonesos ignorant el foc concentrat dels artillers dels bombarders i va estar disparant fins que es va quedar sense munició. A pesar d’aixó, va continuar hostigant als Bettys maniobrant agressivament com si encara tingues munició obligant als bettys restants a fer maniobres evasives i trencar la seva formació.
Una vegada dispersats, cap de les bombes dels Bettys restants van encertar el Lexington. Quan els Bettys es batien en retirada van arribar els altres avions de la CAP que els van perseguir durant un tram i van aconseguir abatre un dels atacants.
Quan Butch O’Hare va apontar, la pel•lícula de la camara de les ametralladores parlava per si sola. Va aconseguir abatre tres Bettys i danyar seriament dos mes.
Per aquesta acció, Butch es va convertir en el primer as de la aviació de la armada americana (ja en tenia dos derrocs) i se li va concedir la medalla de honor per haver salvat el portaavions ja que es va considerar que si ell no hagués estat allà i no hagués fet el que va fer, el bombardeig concentrat dels Bettys hauria fet amb tota seguretat molt de mal i inclús podrien haver enfonsat el Lexington.
Un any mes tard, en Butch va ser mort en combat a la edat de 29 anys. A la seva ciutat natal no deixarien que la memòria d’aquest heroi s’esvaís al oblit i avui el Aeroport O’Hare de Chicago te el seu nom com tribut al coratge d’aquest valent pilot.
Així que si alguna vegada passeu per el aeroport de Chicago O’Hare International, Aneu al mig de les terminals 1 i 2 i trobareu el memorial a on s’exposa la estàtua d’en Butch O’hare, una rèplica del seu avió i la seva medalla de honor.
I que tenen en comú aquestes dues histories?
Butch O’Hare era el fill de “Easy Eddie”.
.
Fa molts anys, Alphonse “Al” Capone, era virtualment el amo de Chicago. Capone no es va fer famós per cap heroïcitat. Va guanyar notorietat per ficar les seves mans en tots els assumptes tèrbols de la ciutat de Chicago. Des de la beguda il•legal fins a la prostitució, pasant per l’asesinat.
Al Capone.
Capone tenia un advocat a qui en deien “Easy Eddie” (Eddie el fàcil). Era el advocat de Capone per un bon motiu: Era molt bo!. De fet, les habilitats de Eddie amb el sistema judicial, van aconseguir mantenir a Capone fora de la presó durant molts anys.
“Easy Eddie”
Per mostrar el seu agraïment , Capone pagaba a Eddie molt be. No sols un munt de calers, però també dividends especials també. Per exemple, Eddie i la seva família vivien en una mansió envoltada d’alts murs amb personal de servei i totes les comoditats del moment. La propietat era tan gran que omplia un bloc sencer al mig de Chicago.
Eddie es donava la gran vida de la Mafia de Chicago i donava poca consideració a les atrocitats que passaven a tot el seu voltant.
De tota manera, Eddie tenia un punt tou. Tenia un fill que estimava amb bogeria. Eddie cuidava de que el seu fill tingués roba, cotxes amb xofer i una bona educació. No el privava de res. Els diners no eren un problema.
I a pesar del estar involucrat amb el crim organitzat, Eddie es va esforçar per ensenyar al seu fill la diferencia entre el be i el mal. Eddie volia que el seu fill fos un home millor del que ell era.
Tot i així, amb la seva riquesa i influencia, hi havien dues coses que no li podia donar al seu fill. No li podia donar un bon nom ni un bon exemple.
Un dia, Eddie va prendre una difícil decisió. Eddie volia redimir-se de totes les coses dolentes de les que havia format part.
Així que aniría a les autoritats a explicar tot el que coneixia sobre Alphonse “Scarface” Capone. Netejaria el seu nom i li oferiria al seu fill una versemblança de integritat. Per fer això, tenia que testificar contra la màfia. Però bo i que era conscient de que el preu a pagar era alt, va testificar.
En menys de un any, la vida de Eddie va acabar un dia que un cotxe va passar per el costat del seu cotxe i dos mafiosos li van buidar a boca canó dues escopetes carregades amb postes de caça major en un solitari carrer de Chicago, però als seus ulls, Eddie ja li havia donat al seu fill el mes gran regal que li podia donar... i al preu mes alt que un home pot pagar.
La policia va trobar a la seva butxaca un rosari, un crucifix, una medalla de la verge i un poema retallat d’una revista.
El poema deia:
HISTORIA 2
La segona guerra mundial va produir molts herois. Un d’aquests homes era el tinent comandant Edward Henry “Butch” O’Hare.
Butch O’Hare
Era pilot de caça i quan era nomes un tinent bastant verd estava assignat al portaavions Lexington que operava al sur del pacífic.
El 20 de febrer de 1942, Butch O'Hare, pilotant el seu F4F Wildcat BuNo 4031 "White F-15” va ser un dels molts pilots que es van enlairar per les operacions de aquell dia. La seva misió, com a part d’un vol de sis aparells comandat per el tinent comandant john Thatch, era volar una CAP a sobre del lexington.
A les 10:15, el radar del Lexington va detectar un contacte desconegut a 35 milles i dos dels caces de la cap, el cap de la patrulla i el seu punt se’n van anar a investigar. Van trobar i abatre un hidroavió cuatrimotor japonès.
Poc després, el radar va trobar un altre contacte en un altre direcció i els altres dos avions de la CAP es van separar per anar a investigar. Acabarien abatent un altre hidroavió cuatrimotor nipó.
Aleshores, el Lexington va detectar una formació d’avions que venia des de l’altre banda d’on s’havien detectat els altres avions. Unicament quedava sobre el portaavions el jove tinent Butch O’Hare amb el seu punt, el tinent “Duff” Dufilho per defendre el portaavions.
Els atacants eren un grup de 9 “Bettys” de la 1 Chutai 4 kokutai. Quan s’acostaven, el punt d’en Butch O’Hare, “Duff” Dufilho es va adonar que les seves ametralladores estaven bloquejades per una falla del sistema de tir. Ara nomes quedava en Butch O’Hare amb el seu F4F amb quatre ametralladores de calibre 50 amb 450 bales per arma. En Butch nomes podia disparar durant 30 segons abans de deixar les armes sense munició.
Sense preocupar-se per la seva seguretat personal, en Butch es va llençar sobre la formació de avions japonesos.
Atacant a un Betty darrera del altre. Butch es movia al voltant dels sorpresos japonesos ignorant el foc concentrat dels artillers dels bombarders i va estar disparant fins que es va quedar sense munició. A pesar d’aixó, va continuar hostigant als Bettys maniobrant agressivament com si encara tingues munició obligant als bettys restants a fer maniobres evasives i trencar la seva formació.
Una vegada dispersats, cap de les bombes dels Bettys restants van encertar el Lexington. Quan els Bettys es batien en retirada van arribar els altres avions de la CAP que els van perseguir durant un tram i van aconseguir abatre un dels atacants.
Quan Butch O’Hare va apontar, la pel•lícula de la camara de les ametralladores parlava per si sola. Va aconseguir abatre tres Bettys i danyar seriament dos mes.
Per aquesta acció, Butch es va convertir en el primer as de la aviació de la armada americana (ja en tenia dos derrocs) i se li va concedir la medalla de honor per haver salvat el portaavions ja que es va considerar que si ell no hagués estat allà i no hagués fet el que va fer, el bombardeig concentrat dels Bettys hauria fet amb tota seguretat molt de mal i inclús podrien haver enfonsat el Lexington.
Un any mes tard, en Butch va ser mort en combat a la edat de 29 anys. A la seva ciutat natal no deixarien que la memòria d’aquest heroi s’esvaís al oblit i avui el Aeroport O’Hare de Chicago te el seu nom com tribut al coratge d’aquest valent pilot.
Així que si alguna vegada passeu per el aeroport de Chicago O’Hare International, Aneu al mig de les terminals 1 i 2 i trobareu el memorial a on s’exposa la estàtua d’en Butch O’hare, una rèplica del seu avió i la seva medalla de honor.
I que tenen en comú aquestes dues histories?
Butch O’Hare era el fill de “Easy Eddie”.
.
