Llegint històries per la web he trobat amb aquest curiós relat, i inspirat per la mala sort de la darrera missió del grup IL-2, us la postejo aquí - com a mínim per què penseu que "sempre hi ha un pitjor"
Extret i traduït d'aquí:
http://www.check-six.com/Crash_Sites/Tiger138260.htm
21 de setembre del 56,
Grumman F-11 Tigers dels Blue Angels com el del vol que es relata
El pilot de proves Thomas W. Attridge estava provant el nou F-11F Tiger sobre l'atlàntic, concretament en un vol de proves d'armament estàndard sobre el mar. El proceediment normal era picar des dels 20.000 peus, i així ho féu. Als 13.000 peus disparà la primera ràfega breu dels seus 4 canons de 20 mm. Activà post-cremadors, accentuà el picat i tornà a disparar els canons a 7.000 peus per buidar les cintes. De sobte l'avió començà a tremolar i la cabina es deformà.
Attridge pensava que havia impactat contra algun ocell -cosa força comú quan es volava sobre aigües costaneres- posà rumb a la base de Peconic River a l'estat de Nova York.
Els danys apreciables des de l'aire eren l'impacte a la cabina i un impacte extrany a l'entrada d'aire del motor dret, i el que era més curiós: el motor no passava del 78% de potència i feia un soroll "com d'aspiradora recollint gravilla".
A falta de mitja milla el motor s'aturà i Attridge va haver de plegar el tren i aterrar d'emergència, estavellant-se contra uns arbres tot destrossant l'avió, que s'encengué i la munició no disparada començà a explotar. El pilot s'havia trencat una cama i tres vèrtebres, però pogué ser rescatat pel Sikorsky S-58 (que també va patir danys al rotor per culpa de la vegetació).
Un cop a base s'hospitalitzà a Attridge i s'acabà recuperant, tornant a les proves del LEM (mòdul lunar) i viatjà a l'espai amb l'Apollo IX.
El sorprenent del cas fou la investigació posterior:
Cap ocell havia impactat amb el Tiger, sinó que es trobaren projectils inerts (de proves) allotjats al motor, al morro de l'avió, als àleps i a la cabina. Si les bales haguéren estat explosives (com les que se solien dur, Attridge no ho hagués explicat de ben segur.
Explicació visual del que va passar
Si Attridge hagués mantingut el romb després de la primera ràfega, hauria sobrepassat les bales "tranquil·lament".
Aquest fou un cas ben curiós on per primera vegada un pilot s'havia derribat a ell mateix.
El següent cas documentat fóren dos pilots d'F-14 que fent proves amb els míssils Sparrow també s'abatirien a ells mateixos.
Extret i traduït d'aquí:
http://www.check-six.com/Crash_Sites/Tiger138260.htm
21 de setembre del 56,
Grumman F-11 Tigers dels Blue Angels com el del vol que es relata
El pilot de proves Thomas W. Attridge estava provant el nou F-11F Tiger sobre l'atlàntic, concretament en un vol de proves d'armament estàndard sobre el mar. El proceediment normal era picar des dels 20.000 peus, i així ho féu. Als 13.000 peus disparà la primera ràfega breu dels seus 4 canons de 20 mm. Activà post-cremadors, accentuà el picat i tornà a disparar els canons a 7.000 peus per buidar les cintes. De sobte l'avió començà a tremolar i la cabina es deformà.
Attridge pensava que havia impactat contra algun ocell -cosa força comú quan es volava sobre aigües costaneres- posà rumb a la base de Peconic River a l'estat de Nova York.
Els danys apreciables des de l'aire eren l'impacte a la cabina i un impacte extrany a l'entrada d'aire del motor dret, i el que era més curiós: el motor no passava del 78% de potència i feia un soroll "com d'aspiradora recollint gravilla".
A falta de mitja milla el motor s'aturà i Attridge va haver de plegar el tren i aterrar d'emergència, estavellant-se contra uns arbres tot destrossant l'avió, que s'encengué i la munició no disparada començà a explotar. El pilot s'havia trencat una cama i tres vèrtebres, però pogué ser rescatat pel Sikorsky S-58 (que també va patir danys al rotor per culpa de la vegetació).
Un cop a base s'hospitalitzà a Attridge i s'acabà recuperant, tornant a les proves del LEM (mòdul lunar) i viatjà a l'espai amb l'Apollo IX.
El sorprenent del cas fou la investigació posterior:
Cap ocell havia impactat amb el Tiger, sinó que es trobaren projectils inerts (de proves) allotjats al motor, al morro de l'avió, als àleps i a la cabina. Si les bales haguéren estat explosives (com les que se solien dur, Attridge no ho hagués explicat de ben segur.
Explicació visual del que va passar
Si Attridge hagués mantingut el romb després de la primera ràfega, hauria sobrepassat les bales "tranquil·lament".
Aquest fou un cas ben curiós on per primera vegada un pilot s'havia derribat a ell mateix.
El següent cas documentat fóren dos pilots d'F-14 que fent proves amb els míssils Sparrow també s'abatirien a ells mateixos.
