NOTICIA SOBRE CATALUNYA MOLT IMPORTANT!
- Thread starter Petrus39
- Start date
Et diré que cap país a donat mai l'independencia, han sigut els països que la volien que l'han aconseguit, o per la força de les armes, o de manera pacifica, i molts en els últims 100 anys. No estem fent res que no hagin fet molts països abans que nosaltres, i molt com els de america de sud precisament es van independitzar d'Espanya.
Petrus39 said:
Mas diu que si ens donen el pacte fiscal, igualment anirà cap a l'independència, perque són dos camins 
PD: Ara vull escoltar a tots aquells catalans que deien que Mas no ens donaria mai l'independència i que deien que era espanyolista. S'ha predit el que jo deia!
PD: Ara vull escoltar a tots aquells catalans que deien que Mas no ens donaria mai l'independència i que deien que era espanyolista. S'ha predit el que jo deia!
Ho sento però es que a mi Mas i el seu partit no hem provoquen cap tipus de simpatia (hereus de la Lliga, del Pujolisme i del peix al cove), ja que el "projecte nacional", com ells diuen, al qual s'han apuntat fa dos dies i perquè la gent els hi voti, no es ni de bon tros el que hauria de ser, ells ho tenen com un pla C, descafeïnat, poquet a poquet, i que si Espanya fa els deures ho deixaran aparcat, jo no vull un Cambó, vull un Macià, perquè ens entenguem.
Però be, lo que mes desitjo en el mon es equivocar-me en això.
No crec que la majoria sigui per un tema econòmic. Jo sóc independentista desde que tinc memòria, els meus pares mai m'han inculcat aquest valor, el vaig aprendre i decidir jo. Com a mallorquí que sóc, m'agradaria que les Balears us acompenyéssin en el viatge, però és impossible. Aquí la majoria no respon a un "sentiment nacional", la majoria absoulta del PP és una resposta a l'anticatalanisme. 
El que jo crec, és, que encara que ara el Mas fagi marxa en rere si aconsegueix el pacte fiscal, vulgui o no ha posat la roda en marxa, i gira amb molta força
El que jo crec, és, que encara que ara el Mas fagi marxa en rere si aconsegueix el pacte fiscal, vulgui o no ha posat la roda en marxa, i gira amb molta força
Jo soc dels que m'agradaria veure la independencia demà mateix. Es el que em diu el cor.
Pero el cervell em diu altres coses. Ara mateix, anar depressa treballa en contra nostre.
malhauradament, mes que una pena el que la gent parli de economia, es una realitat. Ara mateix, des-de principis de mes, el index de risc català te el valor de BBB-, es a dir, "bo-brossa" que ens posa per sota de molts paisos en vies de desenvolupament. Aixó vol dir que si ara mateix declaresim la independencia, per finançar-se, el govern català pagaría molts interessos. Moltissims. No hi ha cap pais del mon que es pugui finançar en aquestes condicions. El deute s'inflaría fins a provocar la fallida economica del nou estat. Tantmateix, segons les normes europeas, al sortir de espanya, sortiriem també de la CEE, amb el que no podríem esperar cap ajuda ni rescat. Cauríem en picat. s'haurien de tancar hospitals sencers. Molts serveis publics deixarien de funcionar. Crec que el unic organisme public que tindria els mateixos fons que tenen ara, serien els anti-disturbis. Tot el demés s'hauria de retallar salvatjement. Seria un caos. Es te de esperar a que la economia restableixi el seu tarannà i que la prima de risc catalana torni a ser qualificada AAA.
Aixó per no parlar del que pasaria amb el comerç. La gran majoria de la industria catalana (per sort no totes) , viu de les ventes a espanya. Per tant n'es dependent, i fins que no diversifiqui la seva font d'ingressos, la estrategia del xoc de trens faria a la industria molt de mal. No oblidem que la nostra industria porta en crisi des-de 2008. Moltes empreses han quedat mol enfeblides per l'esforç fet per sobreviure durant tot aquest temps. Un boicot dels seus principals mercats les acabaría rematant. La joventut tindria que emigrar masivament per trobar feina, amb els impediments que significaría no ser membre de la CEE.
Cal forçar a la industria a expandir-se fora del pais. Obrir mercats nous son processos que triguen anys. Per aixó cal molta gent formada en idiomes i comerç... pero també malhauradament el index de fallida escolar i a casa nostre es molt alt. Anem sobrats de ma d'obra no qualificada que son bons com paletes, ajudants de electricista i mil coses mes, pero el que s'endiu tecnics i profesionals espcialitzats, el porcentatge es molt inferior al de altres paisos europeus. Inclos a la categoria de profesionals i executius tenim moltissima gent que es incapaç de seguir una pelicula en anglés, frances o alemany. Jo treballo per una empresa alemana a on el idioma vehicular es l'anglés i tothom el parla excel.lentment. Ademés moltes persones tenen un o dos idiomes mes a sobre del anglés o alemany. T'imagines la feina que tindries per tenir una empresa a catalunya a on tothom, independentment del lloc de treball, tingues que parlar anglés? Fan falta anys de programes de educació dirigits per crear una cantera suficient de gent adequadament preparada. I aixó tampoc ho hem tingut.
Perque un pais sigui una realitat, cal quelcom mes que el esperit de la ciutadania. Cal ser viable, i actualment, unicament considerant el factor de la prima de risc, ja no ho som.
Per acabar, us imagineu la guerra bruta que farien tots els partits i mitjans espanyolistes en cas de un referendum? tirarien ma de tot el que tinguessin. la crispació pujaria a nivells insospitats. Una situació explosiva.
Vull ,la independencia, si. Pero no a risc de trobar-me al carrer, visquen sota un pont, amb una ma devant i un altre al darrera en un pais a on el debte pugna per un lloc entre Azerbadjan i Uruguay.
Les coses es tenen de fer ben fetes. Un referendum de independencia, obriria les portes a un proces que, de tenir-se que fer ben fet, Es tindría que fer en un moment favorable, i encara aixi, posiblement trigaría deu o quinze anys a complir-se, aixó si, amb la oposició del estat espanyol... i tots els seus aliats, que no dubtaríen en ficar-nos pals a les rodes.
Pero el cervell em diu altres coses. Ara mateix, anar depressa treballa en contra nostre.
malhauradament, mes que una pena el que la gent parli de economia, es una realitat. Ara mateix, des-de principis de mes, el index de risc català te el valor de BBB-, es a dir, "bo-brossa" que ens posa per sota de molts paisos en vies de desenvolupament. Aixó vol dir que si ara mateix declaresim la independencia, per finançar-se, el govern català pagaría molts interessos. Moltissims. No hi ha cap pais del mon que es pugui finançar en aquestes condicions. El deute s'inflaría fins a provocar la fallida economica del nou estat. Tantmateix, segons les normes europeas, al sortir de espanya, sortiriem també de la CEE, amb el que no podríem esperar cap ajuda ni rescat. Cauríem en picat. s'haurien de tancar hospitals sencers. Molts serveis publics deixarien de funcionar. Crec que el unic organisme public que tindria els mateixos fons que tenen ara, serien els anti-disturbis. Tot el demés s'hauria de retallar salvatjement. Seria un caos. Es te de esperar a que la economia restableixi el seu tarannà i que la prima de risc catalana torni a ser qualificada AAA.
Aixó per no parlar del que pasaria amb el comerç. La gran majoria de la industria catalana (per sort no totes) , viu de les ventes a espanya. Per tant n'es dependent, i fins que no diversifiqui la seva font d'ingressos, la estrategia del xoc de trens faria a la industria molt de mal. No oblidem que la nostra industria porta en crisi des-de 2008. Moltes empreses han quedat mol enfeblides per l'esforç fet per sobreviure durant tot aquest temps. Un boicot dels seus principals mercats les acabaría rematant. La joventut tindria que emigrar masivament per trobar feina, amb els impediments que significaría no ser membre de la CEE.
Cal forçar a la industria a expandir-se fora del pais. Obrir mercats nous son processos que triguen anys. Per aixó cal molta gent formada en idiomes i comerç... pero també malhauradament el index de fallida escolar i a casa nostre es molt alt. Anem sobrats de ma d'obra no qualificada que son bons com paletes, ajudants de electricista i mil coses mes, pero el que s'endiu tecnics i profesionals espcialitzats, el porcentatge es molt inferior al de altres paisos europeus. Inclos a la categoria de profesionals i executius tenim moltissima gent que es incapaç de seguir una pelicula en anglés, frances o alemany. Jo treballo per una empresa alemana a on el idioma vehicular es l'anglés i tothom el parla excel.lentment. Ademés moltes persones tenen un o dos idiomes mes a sobre del anglés o alemany. T'imagines la feina que tindries per tenir una empresa a catalunya a on tothom, independentment del lloc de treball, tingues que parlar anglés? Fan falta anys de programes de educació dirigits per crear una cantera suficient de gent adequadament preparada. I aixó tampoc ho hem tingut.
Perque un pais sigui una realitat, cal quelcom mes que el esperit de la ciutadania. Cal ser viable, i actualment, unicament considerant el factor de la prima de risc, ja no ho som.
Per acabar, us imagineu la guerra bruta que farien tots els partits i mitjans espanyolistes en cas de un referendum? tirarien ma de tot el que tinguessin. la crispació pujaria a nivells insospitats. Una situació explosiva.
Vull ,la independencia, si. Pero no a risc de trobar-me al carrer, visquen sota un pont, amb una ma devant i un altre al darrera en un pais a on el debte pugna per un lloc entre Azerbadjan i Uruguay.
Les coses es tenen de fer ben fetes. Un referendum de independencia, obriria les portes a un proces que, de tenir-se que fer ben fet, Es tindría que fer en un moment favorable, i encara aixi, posiblement trigaría deu o quinze anys a complir-se, aixó si, amb la oposició del estat espanyol... i tots els seus aliats, que no dubtaríen en ficar-nos pals a les rodes.
Doncs estic completament d'acord amb tu... en que ha de ser una cosa molt ben feta. I també en que Espanya farà el possible i l'impossible per a impedir-ho. Jugarà brut, segur. Amenaçarà amb la fi del mon (bé, de fet ja ho ha fet el ministre d'exteriors entre d'altres). Correrem riscos, segur. Ens ho haurem de "currar", i tant que si.
Però a diferència del que expresses, Kronus, jo veig que molts dels riscos que haurem d'afrontar ja els tenim aquí, independentment de si som a Espanya o no. Crec que molta gent no era conscient del problema, o si el veia, però com tot anava bé, doncs no ens embolicarem en gaires "líos", perque m'he comprat la meva caseta, me'n vaig de vacances cada any i vaig tirant la mar de bé... així que no posaré en risc això. El problema és que sense moure un dit, tot això ja està en risc. De fet, per a molta gent ja s'ha esfumat aquest estil de vida, i els altres estem fent cua esperant torn.
Sense ser cap expert en economia, sociologia, materia obscura ni res del que surt avui en dia als TNs, tinc una sensació de que, si les haig de passar putes, com a mínim que sigui per alguna cosa que pagui la pena. Només confio en que els qui ho vagin bastint tinguin el seny de no parar, però no correr massa.
Com que jo no domino els temes sobre els que planteges els teus dubtes, recomanaria que miressiu (si no ho heu fet encara) aquesta entrevista a Xavier Sala Martín, al programa Divendres de TV3. El link és a la web de Histocat, on són els links als vídeos del programa. Són uns 45 minuts, però penso que són força instructius. No esvaeixen els dubtes categoricament, però crec que si serveix per a deixar clar que aquests dubtes no són veritats segures i que tots aquests mals que ens han de caure a sobre, encara està per veure que realment es materialitzin.
Es per això que, torno a dir, estic d'acord en que ha de ser una feina molt ben feta, això segur!
ENLLAÇ ALS VIDEOS
Salut!!!
Però a diferència del que expresses, Kronus, jo veig que molts dels riscos que haurem d'afrontar ja els tenim aquí, independentment de si som a Espanya o no. Crec que molta gent no era conscient del problema, o si el veia, però com tot anava bé, doncs no ens embolicarem en gaires "líos", perque m'he comprat la meva caseta, me'n vaig de vacances cada any i vaig tirant la mar de bé... així que no posaré en risc això. El problema és que sense moure un dit, tot això ja està en risc. De fet, per a molta gent ja s'ha esfumat aquest estil de vida, i els altres estem fent cua esperant torn.
Sense ser cap expert en economia, sociologia, materia obscura ni res del que surt avui en dia als TNs, tinc una sensació de que, si les haig de passar putes, com a mínim que sigui per alguna cosa que pagui la pena. Només confio en que els qui ho vagin bastint tinguin el seny de no parar, però no correr massa.
Com que jo no domino els temes sobre els que planteges els teus dubtes, recomanaria que miressiu (si no ho heu fet encara) aquesta entrevista a Xavier Sala Martín, al programa Divendres de TV3. El link és a la web de Histocat, on són els links als vídeos del programa. Són uns 45 minuts, però penso que són força instructius. No esvaeixen els dubtes categoricament, però crec que si serveix per a deixar clar que aquests dubtes no són veritats segures i que tots aquests mals que ens han de caure a sobre, encara està per veure que realment es materialitzin.
Es per això que, torno a dir, estic d'acord en que ha de ser una feina molt ben feta, això segur!
ENLLAÇ ALS VIDEOS
Salut!!!
Per qui encara no s'hagi entarat, Rajoy no dóna el Pacte Fiscal a Mas. Mas ha dit que els dies 25, 26 i 27 i haurà debat al parlament i espera que els partits parlin amb serenitat i no ho vegin com a una derrota
PD: A la compareixença del president, hi havia cadenes angleses, alemanyes, russes, japoneses, americanes...
PD: A la compareixença del president, hi havia cadenes angleses, alemanyes, russes, japoneses, americanes...
Dues veritats: Mas no ha pronunciat MAI la paraula independència. El soci de Convergència, es a dir, la Unió de Duran i Lleida, estan obertament en contra de un proces sobiranista.
Mas ha jugat molt intel·ligentment les seves cartes, alimentant la manifestació del 11 de setembre amb ambigüitats que tothom podia interpretar molt obertament. per despres, capitalitzar el exit de la convocatòria i anar a Madrid dient que la gent que es va manifestar ho va fer per donar suport al pacte fiscal (repasseu les seves declaracions dels darrers dies).
Caram quin morro! Aixó no es veritat! la gent es va mobilitzar per demanar la independència o per dir que ja estaven farts de ser espanyols. Mas ha pres aquest esperit i l'ha transformat a la seva mida.
Mas ha tergiversat la voluntat popular per donar por a Rajoy: " mira chato, si no me das el pacto fiscal, no podré parar lo que viene detrás". Pero en Rajoy (que malauradament no te un pel de ruc) sap tant be com el propi Mas i com Duran Lleida, que CiU no es un partit sobiranista, i no ho pot ser per un motiu: Tots saben que CiU no mossegarà la ma que li dona de menjar i que no som nosaltres, si no un conglomerat de empresses molt importants ubicades a Catalunya i que viuen del estat espanyol. Son aquestes empreses qui realment paguen les "comissions" (ja sigui via Palau de la Musica com en el passat o com donatius a fundacions vinculades a CiU o d'altres maneres) finançant la maquinaria electoral i altres despeses de CiU. I aquestes empreses saben que qui paga mana. I a ells no els hi interessa una catalunya desvinculada de Espanya. D'aquí ve allò tan famos de "vostes tenen un problema que es diu 3%".
Honestament. M'agradaria estar equivocat. Pero crec que CiU no ens portarà en lloc mes que a un "status quo" tens amb el gobern central.
Opino que per la independència, necessitem a un partit que vulgui anar més enllà que CiU, i a ser possible, un partit que no estigui contaminat per la febre de les estores vermelles i els cotxes oficials.
Mas ha jugat molt intel·ligentment les seves cartes, alimentant la manifestació del 11 de setembre amb ambigüitats que tothom podia interpretar molt obertament. per despres, capitalitzar el exit de la convocatòria i anar a Madrid dient que la gent que es va manifestar ho va fer per donar suport al pacte fiscal (repasseu les seves declaracions dels darrers dies).
Caram quin morro! Aixó no es veritat! la gent es va mobilitzar per demanar la independència o per dir que ja estaven farts de ser espanyols. Mas ha pres aquest esperit i l'ha transformat a la seva mida.
Mas ha tergiversat la voluntat popular per donar por a Rajoy: " mira chato, si no me das el pacto fiscal, no podré parar lo que viene detrás". Pero en Rajoy (que malauradament no te un pel de ruc) sap tant be com el propi Mas i com Duran Lleida, que CiU no es un partit sobiranista, i no ho pot ser per un motiu: Tots saben que CiU no mossegarà la ma que li dona de menjar i que no som nosaltres, si no un conglomerat de empresses molt importants ubicades a Catalunya i que viuen del estat espanyol. Son aquestes empreses qui realment paguen les "comissions" (ja sigui via Palau de la Musica com en el passat o com donatius a fundacions vinculades a CiU o d'altres maneres) finançant la maquinaria electoral i altres despeses de CiU. I aquestes empreses saben que qui paga mana. I a ells no els hi interessa una catalunya desvinculada de Espanya. D'aquí ve allò tan famos de "vostes tenen un problema que es diu 3%".
Honestament. M'agradaria estar equivocat. Pero crec que CiU no ens portarà en lloc mes que a un "status quo" tens amb el gobern central.
Opino que per la independència, necessitem a un partit que vulgui anar més enllà que CiU, i a ser possible, un partit que no estigui contaminat per la febre de les estores vermelles i els cotxes oficials.
No em de confondre recolzar a en Mas amb pressionar-lo perquè no afluixi. I hi ha un motiu que molta gent segueix per donar impuls a Mas, que sempre s'ha acceptat d'ençà de la mani de fa dos anys. I es que CiU ara per ara es el partit majoritari amb diferencia, i a mes es el partit de la classe dirigint i burgesa de Catalunya, per tant molts opinen que la independència s'aconseguira amb CiU, però no per CiU, es a dir, que si fem pressió, al partit majoritari no li quedara altre que anar cap a la via de la secessió. Se que hi ha gent que pensa que ERC, o SI, o les CUP podrien arribar a guanyar unes eleccions, i declarar la independència, però la realitat dista molt de ser aixi. Per tant l'únic partit que pot proclamar la independència avui es CiU, i llavors molta gent es resigna a lluitar perquè CiU faci el pas, però sense deixar de votar o militar als seus partits.
I això no es molt diferent d'altres processos d'alliberació nacional d'altres països, es la pressió de partits separatistes mes la pressió popular que han fet que els partits majoritaris i que manen hagin de virar cap a vies sobiranistes.
Tindrem una Catalunya lliure amb CiU? es molt possible, i lluitarem per aconseguir-lo, però molts preferiríem un altre partit per fer el pas definitiu.
I això no es molt diferent d'altres processos d'alliberació nacional d'altres països, es la pressió de partits separatistes mes la pressió popular que han fet que els partits majoritaris i que manen hagin de virar cap a vies sobiranistes.
Tindrem una Catalunya lliure amb CiU? es molt possible, i lluitarem per aconseguir-lo, però molts preferiríem un altre partit per fer el pas definitiu.
El portaveu del govern anuncia que el parlament podria acabar proclamant l'estat propi
http://www.vilaweb.cat/noticia/4041788/ ... propi.html
PD: La cara de cavall, també dita camacho, continua fent el ridícul ara dient que unes eleccions anticipades serien anti-constitcionals i que el PP les anul·laria
http://www.vilaweb.cat/noticia/4041788/ ... propi.html
PD: La cara de cavall, també dita camacho, continua fent el ridícul ara dient que unes eleccions anticipades serien anti-constitcionals i que el PP les anul·laria
Petrus39 said:
Crec que cada vegada més gent com tu està canviant d'opinió i està a favor de Mas. Mira la plaça Sant Jaume, plena a vessar i tothom a favor de Mas. Inclús ha cantat els segadors amb ells. 