Sobre el tema de seguretat A1:
1) en el primer perímetre que vam haver d'observar, se'ns va encomanar específicament assegurar la zona propera als vehicles i la rereguarda. El perímetre va ser molt eficaç en tant en que tot el foc que vareu rebre venia de la vostra línia frontal. De fet, quan vam sentir foc vaig comunicar amb comandament per sol·licitar ordres i se'ns va dir de mantenir posició. Posteriorment, vam ser requerits per recolzar la defensa, pel que vam ascendir pel flanc esquerre nostre per agafar posició de tir i mentre fèiem això, vam ser requerits per donar suport a A3 que estava en una aparent situació compromesa al flanc D. Vam procedir segons ordres sense més incidents.
Per tant, discrepo de que el perímetre va ser ineficaç. Ineficaç hagués estat un atac per rereguarda o que no hagués hagut un punt de retirada segura. A més, cal tenir en compte que amb la posició que es va assumir tornava a presentar-se la disjuntiva de sempre: O trenquem contacte visual amb l'equip que em de cobrir (aquí havíeu despuntat la carena i l'anterior missió estàvem en una zona de sotabosc i matolls) o ens posem a sobre perquè no hi havia més espai (com va passar més tard).
2) Sobre l'atac als vehicles realment hi ha quelcom que hem de re-considerar:
a) Quan perdem un efectiu tardem molt en reaccionar: És habitual que hi hagi un company ferit i tardem molt en notificar-ho i reaccionar. Obviament això sol estar en relació a moments de tensió i fa difícil estar pendent d'això. Crec que els caps de grup haurien de dedicar-se a tenir control sobre aquestes situacions i ordenar el foc més que al fet de retornar foc en sí. En el cas concret d'ahir amb els vehicles, vam patir una baixa evident per l'explosió i no va establir-se una comunicació entre unitats fins molta estona de l'incident, el que va propiciar que les dos unitats que estàvem operatives vam actuar de forma independent en una situació que podia haver estat crítica. Nosaltres vam retrocedir per la carretera fins un mur i vam fer perímetre al vehicle. Aquí vaig establir contacte amb A3 i va ser quan vaig saber que estaven vius i al nostre davant.
b) Ja hem comentat d'altres vegades el fet que seria bo, previ a l'execució de la missió, que s'establis una jerarquia que fes que en cas de caure el líder, sabéssim qui assumeix el comandament i així successivament. Ahir, en aquesta atac que comento, fins que no va reaparéixer en Víper vam estar escapçats.
3) Moment de relax: Sí vaig ser jo, però l'eslògan s'ho va valer. Teníem els enemics més propers controlats a 800m i tot i que és cert que podia ser perillós....... vam riure.
4) Atac final a l'AAA: Res a afegir, crec que l'error va ser evident i hem de prevenir-lo amb més pràctica.
Només recordar el lema de seguretat: "¿QUIENES SOMOS? ¡¡¡¡¡¡SEGURIDAD!!!!!. ¿QUÉ HACEMOS? ¡¡¡¡¡NADA!!!!!! ¡¡¡HO-HA!!!"
Pel demés, enhorabona als que vau acabar la missió. Es compleix l'axioma que diu que quan Víper palma la missió roda bé.
1) en el primer perímetre que vam haver d'observar, se'ns va encomanar específicament assegurar la zona propera als vehicles i la rereguarda. El perímetre va ser molt eficaç en tant en que tot el foc que vareu rebre venia de la vostra línia frontal. De fet, quan vam sentir foc vaig comunicar amb comandament per sol·licitar ordres i se'ns va dir de mantenir posició. Posteriorment, vam ser requerits per recolzar la defensa, pel que vam ascendir pel flanc esquerre nostre per agafar posició de tir i mentre fèiem això, vam ser requerits per donar suport a A3 que estava en una aparent situació compromesa al flanc D. Vam procedir segons ordres sense més incidents.
Per tant, discrepo de que el perímetre va ser ineficaç. Ineficaç hagués estat un atac per rereguarda o que no hagués hagut un punt de retirada segura. A més, cal tenir en compte que amb la posició que es va assumir tornava a presentar-se la disjuntiva de sempre: O trenquem contacte visual amb l'equip que em de cobrir (aquí havíeu despuntat la carena i l'anterior missió estàvem en una zona de sotabosc i matolls) o ens posem a sobre perquè no hi havia més espai (com va passar més tard).
2) Sobre l'atac als vehicles realment hi ha quelcom que hem de re-considerar:
a) Quan perdem un efectiu tardem molt en reaccionar: És habitual que hi hagi un company ferit i tardem molt en notificar-ho i reaccionar. Obviament això sol estar en relació a moments de tensió i fa difícil estar pendent d'això. Crec que els caps de grup haurien de dedicar-se a tenir control sobre aquestes situacions i ordenar el foc més que al fet de retornar foc en sí. En el cas concret d'ahir amb els vehicles, vam patir una baixa evident per l'explosió i no va establir-se una comunicació entre unitats fins molta estona de l'incident, el que va propiciar que les dos unitats que estàvem operatives vam actuar de forma independent en una situació que podia haver estat crítica. Nosaltres vam retrocedir per la carretera fins un mur i vam fer perímetre al vehicle. Aquí vaig establir contacte amb A3 i va ser quan vaig saber que estaven vius i al nostre davant.
b) Ja hem comentat d'altres vegades el fet que seria bo, previ a l'execució de la missió, que s'establis una jerarquia que fes que en cas de caure el líder, sabéssim qui assumeix el comandament i així successivament. Ahir, en aquesta atac que comento, fins que no va reaparéixer en Víper vam estar escapçats.
3) Moment de relax: Sí vaig ser jo, però l'eslògan s'ho va valer. Teníem els enemics més propers controlats a 800m i tot i que és cert que podia ser perillós....... vam riure.
4) Atac final a l'AAA: Res a afegir, crec que l'error va ser evident i hem de prevenir-lo amb més pràctica.
Només recordar el lema de seguretat: "¿QUIENES SOMOS? ¡¡¡¡¡¡SEGURIDAD!!!!!. ¿QUÉ HACEMOS? ¡¡¡¡¡NADA!!!!!! ¡¡¡HO-HA!!!"
Pel demés, enhorabona als que vau acabar la missió. Es compleix l'axioma que diu que quan Víper palma la missió roda bé.
