Personalment disfrut molt amb les películes d'astronautes, espai i de més. Darrerament m'he aficionat als jocs d'aquest tipus, com l'Space Engineers o el Kerbal Space Program (tots dos intenten ser el més realistes possible, dins els marges de jugabilitat).
Moltes d'aquestes películes (la gran majoria) es passen per el forro les lleis més elementals de la física. Si Newton o Kepler tornéssin a la vida i veiéssin alguna d'aquestes películes quedarien tan impressionats com desconcertats.
1- Primera Llei de Newton
Si algú no la recorda la teoría diu el següent: Qualsevol objecte que no es sotmeti a una força no nula seguirà en repòs o en velocitat lineal constant. És a dir, una nau espacial es pot moure a velocitat constant sense tenir els motors engegats. Els satèlits en òrbita no necessiten els seus sistemes encessos permanentment.
Així i tot els guionistes prefereixen que les naus gastin tot el combustible possible utilizant els motors inclús quan estàn orbitant.
Flota rebel de Star Wars "orbitant" amb els motors engegats
2- Orbitar... meh
Els guionistes tampoc deuen tenir clar el concepte de òrbita. A les películes veim com les naus leviten màgicament la superfície del planeta. Podem pensar que es tracta d'algún dispositiu anti-gravitatori, tractant-se de ciència ficció. En molt poques veus la nau orbitant i la superfície planetària movent-se lentament en segon plà.
Estrella de la Mort sobre la lluna de Endor
3- Tratges espacials per fer "footing"
Els tratges espacials son bàsicament globus presuritzats amb una persona a dins, per la qual cosa la movilitat es veu molt reduïda, sobretot si l'astronauta es troba en la superfície d'un món amb gravetat. El que solem veure en canvi és a l'heroi de la película movent-se i saltant com a una sessió de aeròbic. Això seria molt més possible si l'astre a visitar té una atmosfera densa, per exemple la Terra (sorpresa) i Titan, la lluna de Saturn. Venus té una superfície massa calenta, i la resta no son sòlids o careixen de atmosfera.
Comparació de tratges entre la película "Mission to Mars" i un tratge espacial real.
4- Descompressions explosives i cascs il·luminats
Al contrari de les creences populars, el cos humà no explota si es veu expost al buit, tot i que el resultat no és menys letal. Un error més sutil i comú és el de veure al personatge sortir tranquil·lament per una exclusa de la nau. En realitat fer-ho aixi els mataria o incapacitaria per una embòlia. Els astronautes han de passar per una fase de descompressió abans de sortir a l'espai per netejar el nitrogen de la sang respirant oxigen pur (es pot reduir el procés si la nau, al igual que el tratge, té una atmosfera composta per oxigen, com les Apolo o si usam un tratge rígid d'alta pressió).
Un altre detall menor, però també molest, és el dels cascs amb il·luminació interior. S'entèn que és per veure la cara de l'actor, però imaginau que pujau una nit a veure les estrelles, i de mentres us enfocau una llinterna a la cara. És una mica estúpid ben pensat
.
5- Gasos dels motors
És un error molt técnic, posat aquí més que rès per curiositat. M'atreviria a dir que en el 100% d'aquest gènere de películes els motors coet engegats estàn mal representats. El cas és que en el buit, els gasos d'un motor de combustió s'expandeixen el més ràpid possible, i al no haver-hi oxigen fa que el típic color taronja del gas desapareixi casi o per complet.
6- Estrelles en el cel
Una de les "proves" que per als conspiranoics demostren que ningú mai ha anat a la Lluna, és perquè no es veuen estrelles durant les missions Apolo. Doncs simplement per el motiu per el qual no es veuen quan vas per una ciutat il·luminada. La llum que prové del Sol, el reflexe de la Terra o de la pròpia Lluna provoca un contrast massa gran que dificulta observar les estrelles. Això cambia per exemple quan la nau passa per la part "nocturna" del cos que orbita.
A "Space Cowboys" es veuen clarament estrelles tot i que el satélit està il·luminat.
Fotografia presa desde la ISS. Al fons, la Soyuz TMA-07M.
7- Retràs en les comunicacions
D'acord, esteim mirant una película i no volem que entre missatge i missatge passin 30 minuts. Les produccions de Hollywood no tenen en compte la finitud de la velocitat de la llum i el retràs en les comunicacions que provoca. La qual cosa crec que tots agraïm :roll:
8- Problemes amb la ingravidesa
En pràcticament totes les películes ens trobam als passatgers de la nau caminant com si hi hagués un camp gravitatori que els atreu cap al terra, en comptes de estar permanentment en "caiguda lliure". A més resulta curiós veure com retraten la falta de gravetat (quan ho fan): l'astronauta sembla que es mou a càmara lenta, quan en realitat realitzen les seves tasques a velocitat normal. Un altre cas és la falta de precissió respecte a camps gravitatoris. Sembla ser que tots els planetes, satèlits i inclús cometes (Armaggedon) atreuen amb una acceleració de 9.8m/s2.
9- Extranyes entrades atmosfèriques
Les reentrades a l'atmosfera terrestre són un malson per als guionistes. Ens trobam desde naus que no es calenten el més mínim entrant a gran velocitat fins a entrades dramàtiques en que la nau acaba convertida en una bola de foc. La realitat és diferent: les elevades temperatures (majorment provocades per les ondes de xoc de la nau, no per la fricció de l'aire) formen al voltant de la nau una bola de plasma, que no de foc, amb característiques molt diferents.
10-El sò
Personalment és la que em molesta més en una película sobre l'espai. S'ha repetit infinitat de vegades que a l'espai, és a dir en el buit, no hi ha aire per transportar les ones de sò.
És curiós com 2001 a Space Odissey, l'obra mestra de Kubrick, una película relativament antiga (més de 40 anys) sigui la més fidel a tots aquets principis de la física. Apolo 13 també és una gran película espacial (no de ciència ficció) tot i que cau en alguns errors menors com les estrelles en el cel "diurn" i els gasos dels motors. Moltes de les seves escenes van ser grabades en caiguda lliure real dins d'un avió en vol parabòlic.
De totes maneres, jo som el primer que he disfrutat d'anar a veure al cinema Sunshine (2007) o Gravity(2013), i quedar impactat per les imatges i música que les acompanyen a totes en general :mrgreen:
Font: http://danielmarin.blogspot.com.es/
Moltes d'aquestes películes (la gran majoria) es passen per el forro les lleis més elementals de la física. Si Newton o Kepler tornéssin a la vida i veiéssin alguna d'aquestes películes quedarien tan impressionats com desconcertats.
1- Primera Llei de Newton
Si algú no la recorda la teoría diu el següent: Qualsevol objecte que no es sotmeti a una força no nula seguirà en repòs o en velocitat lineal constant. És a dir, una nau espacial es pot moure a velocitat constant sense tenir els motors engegats. Els satèlits en òrbita no necessiten els seus sistemes encessos permanentment.
Així i tot els guionistes prefereixen que les naus gastin tot el combustible possible utilizant els motors inclús quan estàn orbitant.
Flota rebel de Star Wars "orbitant" amb els motors engegats
2- Orbitar... meh
Els guionistes tampoc deuen tenir clar el concepte de òrbita. A les películes veim com les naus leviten màgicament la superfície del planeta. Podem pensar que es tracta d'algún dispositiu anti-gravitatori, tractant-se de ciència ficció. En molt poques veus la nau orbitant i la superfície planetària movent-se lentament en segon plà.
Estrella de la Mort sobre la lluna de Endor
3- Tratges espacials per fer "footing"
Els tratges espacials son bàsicament globus presuritzats amb una persona a dins, per la qual cosa la movilitat es veu molt reduïda, sobretot si l'astronauta es troba en la superfície d'un món amb gravetat. El que solem veure en canvi és a l'heroi de la película movent-se i saltant com a una sessió de aeròbic. Això seria molt més possible si l'astre a visitar té una atmosfera densa, per exemple la Terra (sorpresa) i Titan, la lluna de Saturn. Venus té una superfície massa calenta, i la resta no son sòlids o careixen de atmosfera.
Comparació de tratges entre la película "Mission to Mars" i un tratge espacial real.
4- Descompressions explosives i cascs il·luminats
Al contrari de les creences populars, el cos humà no explota si es veu expost al buit, tot i que el resultat no és menys letal. Un error més sutil i comú és el de veure al personatge sortir tranquil·lament per una exclusa de la nau. En realitat fer-ho aixi els mataria o incapacitaria per una embòlia. Els astronautes han de passar per una fase de descompressió abans de sortir a l'espai per netejar el nitrogen de la sang respirant oxigen pur (es pot reduir el procés si la nau, al igual que el tratge, té una atmosfera composta per oxigen, com les Apolo o si usam un tratge rígid d'alta pressió).
Un altre detall menor, però també molest, és el dels cascs amb il·luminació interior. S'entèn que és per veure la cara de l'actor, però imaginau que pujau una nit a veure les estrelles, i de mentres us enfocau una llinterna a la cara. És una mica estúpid ben pensat
.5- Gasos dels motors
És un error molt técnic, posat aquí més que rès per curiositat. M'atreviria a dir que en el 100% d'aquest gènere de películes els motors coet engegats estàn mal representats. El cas és que en el buit, els gasos d'un motor de combustió s'expandeixen el més ràpid possible, i al no haver-hi oxigen fa que el típic color taronja del gas desapareixi casi o per complet.
[youtube]Q-ci9xIgNZM[/youtube]
Exemple molt clar del que passa a mesura que el coet guanya altura i perd pressió i oxigen
Exemple molt clar del que passa a mesura que el coet guanya altura i perd pressió i oxigen
6- Estrelles en el cel
Una de les "proves" que per als conspiranoics demostren que ningú mai ha anat a la Lluna, és perquè no es veuen estrelles durant les missions Apolo. Doncs simplement per el motiu per el qual no es veuen quan vas per una ciutat il·luminada. La llum que prové del Sol, el reflexe de la Terra o de la pròpia Lluna provoca un contrast massa gran que dificulta observar les estrelles. Això cambia per exemple quan la nau passa per la part "nocturna" del cos que orbita.
A "Space Cowboys" es veuen clarament estrelles tot i que el satélit està il·luminat.
Fotografia presa desde la ISS. Al fons, la Soyuz TMA-07M.
7- Retràs en les comunicacions
D'acord, esteim mirant una película i no volem que entre missatge i missatge passin 30 minuts. Les produccions de Hollywood no tenen en compte la finitud de la velocitat de la llum i el retràs en les comunicacions que provoca. La qual cosa crec que tots agraïm :roll:
8- Problemes amb la ingravidesa
En pràcticament totes les películes ens trobam als passatgers de la nau caminant com si hi hagués un camp gravitatori que els atreu cap al terra, en comptes de estar permanentment en "caiguda lliure". A més resulta curiós veure com retraten la falta de gravetat (quan ho fan): l'astronauta sembla que es mou a càmara lenta, quan en realitat realitzen les seves tasques a velocitat normal. Un altre cas és la falta de precissió respecte a camps gravitatoris. Sembla ser que tots els planetes, satèlits i inclús cometes (Armaggedon) atreuen amb una acceleració de 9.8m/s2.
[youtube]OvXKTOjaVQ4[/youtube]
Tipus de moviment en caiguda lliure
Tipus de moviment en caiguda lliure
9- Extranyes entrades atmosfèriques
Les reentrades a l'atmosfera terrestre són un malson per als guionistes. Ens trobam desde naus que no es calenten el més mínim entrant a gran velocitat fins a entrades dramàtiques en que la nau acaba convertida en una bola de foc. La realitat és diferent: les elevades temperatures (majorment provocades per les ondes de xoc de la nau, no per la fricció de l'aire) formen al voltant de la nau una bola de plasma, que no de foc, amb característiques molt diferents.
[youtube]TOieURpnbm0[/youtube]
Reentrada d'un transbordador
Reentrada d'un transbordador
10-El sò
Personalment és la que em molesta més en una película sobre l'espai. S'ha repetit infinitat de vegades que a l'espai, és a dir en el buit, no hi ha aire per transportar les ones de sò.
És curiós com 2001 a Space Odissey, l'obra mestra de Kubrick, una película relativament antiga (més de 40 anys) sigui la més fidel a tots aquets principis de la física. Apolo 13 també és una gran película espacial (no de ciència ficció) tot i que cau en alguns errors menors com les estrelles en el cel "diurn" i els gasos dels motors. Moltes de les seves escenes van ser grabades en caiguda lliure real dins d'un avió en vol parabòlic.
De totes maneres, jo som el primer que he disfrutat d'anar a veure al cinema Sunshine (2007) o Gravity(2013), i quedar impactat per les imatges i música que les acompanyen a totes en general :mrgreen:
Font: http://danielmarin.blogspot.com.es/
