[M2000C] Divendres 4/3/16 a les 22:30h
- Thread starter josep
- Start date
si tinc permís de l'ATC ! 
Penso que sí. El Fly-by-wire ajuda. Però un avió ben trimat a la velocitat adequada també.
Vaig passar moltes hores amb l'A10C intentant el refuelling i no me'n vaig sortir. La meva conclusió és que en aquest aspecte hi ha quelcom del model de vol que no és correcte, i ho dificulta molt més. A més, el braç el mouen des de la IA, i et desconcerta. I segurament aquets és el problema: si tens l'A10C en posició, a velocitat constant, el que llavors fa la feina és l'operador del tub, que és el que finalment el connecta amb el teu avió. I aquí tinc els meus dubtes si el model de simulació en els tanquers compatibles amb l'A10C és l'adequat. Penso que no.
En el Mirage des del primer dia em vaig adonar que el refuelling podria ser un objectiu assumible amb força pràctica. No és gens fàcil (sinó, proveu-ho). Però sí assumible. En l'A10C, per mi no.
Malgrat tot, hi han fases en el refuelling que s'han de treballar i dominar a la perfecció, una darrera l'altre:
1) Apropament i vol nivellat i estable seguint el tanquer.
2) Acoblament.
3) Carregament de combustible (objectiu final: omplir els tancs).
Malgrat encara no he aconseguit mantenir-me els suficientment estable per reomplir totalment els dipòsits, ho veig assumible en el Mirage. Amb l'A10C només veig assumible el primer nivell.
Si voleu fem un vol conjunt de repostatge amb A10C i Mirage i compartim les experiències i visualitzem els dificultats.
Vaig passar moltes hores amb l'A10C intentant el refuelling i no me'n vaig sortir. La meva conclusió és que en aquest aspecte hi ha quelcom del model de vol que no és correcte, i ho dificulta molt més. A més, el braç el mouen des de la IA, i et desconcerta. I segurament aquets és el problema: si tens l'A10C en posició, a velocitat constant, el que llavors fa la feina és l'operador del tub, que és el que finalment el connecta amb el teu avió. I aquí tinc els meus dubtes si el model de simulació en els tanquers compatibles amb l'A10C és l'adequat. Penso que no.
En el Mirage des del primer dia em vaig adonar que el refuelling podria ser un objectiu assumible amb força pràctica. No és gens fàcil (sinó, proveu-ho). Però sí assumible. En l'A10C, per mi no.
Malgrat tot, hi han fases en el refuelling que s'han de treballar i dominar a la perfecció, una darrera l'altre:
1) Apropament i vol nivellat i estable seguint el tanquer.
2) Acoblament.
3) Carregament de combustible (objectiu final: omplir els tancs).
Malgrat encara no he aconseguit mantenir-me els suficientment estable per reomplir totalment els dipòsits, ho veig assumible en el Mirage. Amb l'A10C només veig assumible el primer nivell.
Si voleu fem un vol conjunt de repostatge amb A10C i Mirage i compartim les experiències i visualitzem els dificultats.
Una de les dificultats en el repostatge amb el Mirage és que els tanquers volen a una velocitat baixa per a nosaltres en la primera fase d'apropament (segurament per facilitar-lo), i després, quan hi ha el permís i estenen la manguera, acceleren per tal que tinguem una velocitat adequada pels Miratge.
En tot cas, (i això passa amb els Mirage, els A10 i amb qualsevol avió), quan el tens trimat i a velocitat constant, si acceleres un xic, puja el morro. Si mous joystic endavant per compensar i alhora desacceleres, comença el ball: morro més avall i allunyament del tanquer. Si acceleres per acostar-te i compenses morro amunt, aniràs més amunt del que caldria, i continua el ball fins arribar al descontrol total per la maniobra tant a prop del tanquer. Llavors aconsello sortir i tornar a fer l'apropament.
El problema amb l'A10C és també amb l'ajustament que cal fer a les corbes del joystic, per tenir la resposta fina adequada al ball, tant la joystic com a la palanca de gasos. En el Mirage tenim les corbes a 0 (tenen el model ajustat així). Això és vital per controlar el mínim impuls i el mínim moviment del joy per poder portar a terme la maniobra.
El repostatge és una maniobra complicada, tant o més que aterrar en un portavions. En tot cas, fer-ho a la primera en el primer apropament és l'objectiu. Abans, però, penso que cal dominar els passos que he descrit (i per ordre) en el post anterior. Us aconsello passar temps fent la fase 1, sense demanar repostatge. Una i altra vegada, fins tenir trimat , a l'alçada i a la velocitat de seguiment constant per iniciar l'altre fase. Sense això (que és el mateix que saber apropar-se i volar en formació estreta), veig molt difícil poder avançar en aquesta meravellosa, temptadora, reptadora i alhora necessària maniobra d'alt nivell de control de l'avió. I cal tenir-ho interioritzat i automatitzat, avançant-nos a les tendències, com és el cavi de marxes del cotxe o altres maniobres que fem automatitzades amb l'avió, com correccions per l'aterratge.
Espero que serveixi, si més no, pel debat.
En tot cas, (i això passa amb els Mirage, els A10 i amb qualsevol avió), quan el tens trimat i a velocitat constant, si acceleres un xic, puja el morro. Si mous joystic endavant per compensar i alhora desacceleres, comença el ball: morro més avall i allunyament del tanquer. Si acceleres per acostar-te i compenses morro amunt, aniràs més amunt del que caldria, i continua el ball fins arribar al descontrol total per la maniobra tant a prop del tanquer. Llavors aconsello sortir i tornar a fer l'apropament.
El problema amb l'A10C és també amb l'ajustament que cal fer a les corbes del joystic, per tenir la resposta fina adequada al ball, tant la joystic com a la palanca de gasos. En el Mirage tenim les corbes a 0 (tenen el model ajustat així). Això és vital per controlar el mínim impuls i el mínim moviment del joy per poder portar a terme la maniobra.
El repostatge és una maniobra complicada, tant o més que aterrar en un portavions. En tot cas, fer-ho a la primera en el primer apropament és l'objectiu. Abans, però, penso que cal dominar els passos que he descrit (i per ordre) en el post anterior. Us aconsello passar temps fent la fase 1, sense demanar repostatge. Una i altra vegada, fins tenir trimat , a l'alçada i a la velocitat de seguiment constant per iniciar l'altre fase. Sense això (que és el mateix que saber apropar-se i volar en formació estreta), veig molt difícil poder avançar en aquesta meravellosa, temptadora, reptadora i alhora necessària maniobra d'alt nivell de control de l'avió. I cal tenir-ho interioritzat i automatitzat, avançant-nos a les tendències, com és el cavi de marxes del cotxe o altres maniobres que fem automatitzades amb l'avió, com correccions per l'aterratge.
Espero que serveixi, si més no, pel debat.