Bé, jo soc de l'opinió que Catalunya hauria de tenir unes forces de seguretat, de quin tipus ja és una altre cosa, però n'hauria de tenir. El motiu es ben fàcil, la defensa dels seus ciutadans i el seu territori, que no és incompatible amb el desig de pau o el rebuig a la guerra. Hi ha gent que davant de l'agressió, manté un actitud de resistència no violenta, és a dir, és deixa estomacar, reivindicant la no violència i el diàleg. És una manera de veure les coses, tant respectable com qualsevol altre, però jo no la comparteixo pas. Jo no cerco problemes, i no necessito estomacar-me amb ningú, però el que no faré es rebre gratuïtament.
Concepte filosòfic
Unes forces de seguretat son una eina per dissuadir a altres d'atacar-te. Abans d'arribar a les forces de seguretat com a eina de dissuasió, hi ha el diàleg, les bones intencions, la negociació, la cerca de punts en comú, etc. Però si tot falla, tens unes forces de seguretat, preparades per repel·lir un atac físic. És així de fàcil,
el condó el portes perquè prefereixes tenir-lo i no haver-ho de fer servir, que necessitar-lo i no tenir-ho.
No vivim en un mon exempt de violència, i per tant pretendre viure en ell sense mirar pe la teva salut i la d'aquells que estimes, em sembla negligència. És bo aspirar a un mon millor, més pacific i mes solidari, aquesta es la nostra meta, però encara no estem allà, seria temerari fer el camí sense estar preparat per qualsevol eventualitat. I en tot cas, encara que visquéssim en un món de pau, on ja no existissin guerres, ni tan sols exercits, seria erroni pensar que no podríem rebre atacs de ningú, l'esser humà no es perfecte, i al país del cecs, el borni es el rei. Qualsevol podria fabricar-se armes, un exercit, i dominar el món, o podríem rebre la visita d'exploradors espacials no tan donats a la pau, que també és una possibilitat, encara que soni a ciència ficció.
Concepció de les formes de seguretat per la població
Com ha dit en Silverarrow, Catalunya ha tingut una llarga tradició de lluita, que ve de temps enllà, però que amb el pas del temps s'ha anat diluint fins a quasi-bé desaparèixer. El motiu per mi és clar, la perdeu de les nostres institucions, la repressió, la negació d'una defensa pròpia per part de nosaltres, i la visió que tenim de l'exercit i cossos de l'estat provinent de l'exercit Espanyol (i Francès) i els cossos policials, que sempre han medrat en contra dels Catalans, aplicant repressió, tortura, afusellaments, coacció, vexació, etc, ha transformat la nostra opinió, fent que veiem l'exercit com una cosa aliena, malvada, i terrible.
És aquesta relació més o menys recent amb l'exercit, el que ha transformat l'opinió de la societat, i ha fet que una part molt important d'aquesta rebutgi qualsevol cosa relacionada amb la guerra.
És cert que la guerra es dolenta, jo soc pacifista, però no s'ha de confondre el rebutjar la violència, amb l'auto-defensa. Perquè per la majoria de nosaltres, és molt fàcil dir que la violència no és una opció, però per les persones que realment es veuen en situacions limit, aquesta frontera no és tant clara, i és que quan allò que més estimes està en perill, les arquitectures morals desapareixen, i només una convicció a provar de bombes nuclears podria evitar que facis qualsevol cosa per salvar-les.
Hem hagut de delegar la nostra defensa a d'altres, i ens ha situat en una posició molt còmoda on podem criticar als demes per arriscar-se per les nostres vides, i és normal, perquè no ens aturem a pensar realment en la implicació d'això, la comoditat sol vèncer als ideals, som humans. Però la societat hauria d'acceptar, en la meva opinió, que és responsabilitat de cada persona de procurar la defensa personal d'un mateix, dels seus essers estimats, i de la seva terra. No amb la intenció d'atacar a ningú pel simple fet de ser diferent, si no per defensar-se davant dels atacs d'algú que no fa aquesta valoració moral, encara que no sigui culpa d'aquella mateixa persona i la vida l'hagi empès en aquella direcció.
Veritat que no volem que un bomber perdi la seva vida perquè nosaltres hem jugat amb foc imprudentment a casa nostre? Creiem que és la nostra responsabilitat no posar la vida dels bombers en perill innecessàriament. Doncs el mateix passa amb la defensa, no esperem que els demes facin el que nosaltres hauríem de fer.
És aquest el camí que crec que hem de seguir, el d'entendre que les forces de seguretat del nostre país no haurien de ser alienes a la població, si no que haurien d'estar lligades profundament en les responsabilitats com a ciutadans.
La ciutadania s'hauria d'implicar activament en la defensa del país, i hauria de veure els soldats com el que són, ciutadans altruistes que posen en perill les seves vides pel bé del conjunt de la societat. A més, això ens permetria no només estar en la capacitat de repel·lir un atac extern, si no que estaríem menys exposats a una corrupció profunda del òrgan de poder que imposes la seva voluntat per la força de les armes, és a dir, seriem els propis ciutadans el baluard en defensa de les nostres llibertats.
Tipus de forces i estructuració
Un del punts claus seria quin tipus de forces de seguretat volem. Existeixen diferents tipus de formes de seguretat al món, exercit regulars, professionals, milícies, cossos policials amb capacitat militar, etc, i tenim l'enorme oportunitat de crear un sistema de defensa pràcticament de zero. Quants països poden dir això? En queixem molt de com de malament funcionen els militars al món, doncs ara podem crear uns cossos de seguretat el millors possibles, efectius, amb una alta moralitat, propers a les persones, professionals, amb un cost econòmic adequat.
Per les característiques de Catalunya, amb un PIB alt, una població com ja s'ha dit semblant a d'altres països com Suïssa o Suècia, una mida del territori mitjana-petita, una gran capacitat tecnològica i innovadora, no en va tenim uns grans professionals en medicina, I+D+I, noves tecnologies, un teixit industrial importantíssim, i som un dels països de més acollida i més solidaris, podríem crear una estructura de defensa moderna, pensada per ara i amb la vista posada en el futur.
Crec que hauríem d'abandonar el concepte militar clàssic, no sense rescatar abans les virtuts d'aquest, i optar per un sistema a mida. Com que la defensa està pensada no només en la seguretat interior, si no que també per les amenaces externes, hauríem de tenir un sistema de cossos professionals, potser amb separació entre civil (policia) i militar, o potser fusionant-los. Haurien de ser capaços d'operar en tot el nostre territori, amb capacitat bèl·lica suficient per respondre qualsevol amenaça, però amb un alt grau d'integració social, és a dir, no volem maquines de matar, volem "ciutadans" defensant a "ciutadans".
Unes branques professionalitzades, integrades en el funcionament ciutadà, i amb un alt grau d'entrenament per operacions militars.
Com que som un país petit, hauríem d'adoptar un sistema que ens permetés combatre contra enemics més poderosos, com les Cohorts legionàries dels Romans, que és van crear pensant en la inferioritat numèrica dels Romans.
Hauríem de tenir un sistema que ens permetés fer servir aquests cossos de seguretat de forma profitosa en temps de pau, però que a l'hora, al minut 0, fossin capaços de combatre en entorns de guerra més convencional, és a dir uns cossos polivalents. I això hauria de passar com dic integrant a la societat en la defensa del país, com fan altres països com com suïssa o EUA (amb les seves diferencies). Allà tenim un fort arrelament del concepte de responsabilitat de la defensa del país pels seus ciutadans, si eliminem els defectes dels seus països, i ens centrem en allò que importa, és bo que per exemple als EUA sigui la mateixa població l'encarregada de vetllar pel bon govern (tot i que això s'hagi corromput molt els últims anys).
Un bon sistema dissenyat per complir les necessitats de defensa i ajuda de la població en temps de pau i temps de guerra, integrat al territori, professional i amb un concepte del drets humans i de la vida més actuals, seria a el que hauríem d'aspirar.
Capacitat d'innovació
Com ja hem dit, tenim uns professionals en diferents àmbits, que ens permetrien anar més enllà. Destinant una inversió adequada i responsable, podríem dotar-nos de cossos de seguretat capaços de emprar més tàctiques no letals i més respectuoses amb la vida, i a l'hora més efectives. Equipament per salvaguardar la vida dels nostres professionals, aparells per identificar les amenaces abans que arribin al punt de no retorn, medicaments i tractaments més efectius, armes de major precisió per evitar danys col·laterals.
S'està avançant molt en la computació quàntica, les xarxes neuronals i les IA. S'estima que la singularitat tecnològica (quan aparegui la primera IA, una ASI), ha d'ocórrer entre ara i els 50 anys, cada cop s'estima abans. Amb l'avenç computacional de les ANI i les computadores quàntiques, podrem fer coses que fins ara nomès podíem somiar, peces de protecció corporal ultra-lleugera i molt més efectives que les actuals, dispositius de RV i RA que ens permeti verificar amb un percentatge del 100% la identitat dels objectius, medicaments amb una tassa d'eficàcia altíssima per coses fins ara incurables.
Amb tot això, ara es el millor moment per dissenyar les forces de defensa del futur.
És cert, que tot això que dic no és immediat, no és fàcil, i té un cost important, però és possible, i tenim la possibilitat d'integrar-ho des de zero en les futures forces de seguretat del país, ignorar-ho seria una oportunitat perduda imperdonable.
El futur en les nostres mans
Hem de canviar la mentalitat de la societat, despertar el sentit de responsabilitat personal de la població, del deure que tenim de millorar el món, i de fer-ho amb uns cossos de seguretat pensats en la nostra realitat com a país, en els drets humans i el respecte per la vida i en el futur del nostre planeta. Ara es l'hora de deixar les queixes i els rancors al passat, i començar a treballar per un futur millor. (I si voleu li poseu una musiqueta èpica de fons
)
