Divendres es va anunciar el mòdul de l'Eurofighter per DCS (podeu llegir el post amb tota la informació disponible fins ara aquí). Hi ha certa confusió degut a que l'empresa desenvolupadora no ha anunciat la versió especifica inicial de l'Eurofighter tindrem i quines capacitats tindrà. Tenia pensat fer un post com els de "Coneix el teu enemic" (dels que per cert, estic preparant el següent, ja que us va agradar), però donat que la informació es de caire tècnic, prefereixo postejar-ho al subfòrum de mòduls per poder afegir-ho de forma posterior a la secció de l'Eurofighter. Tota la informació que diré a continuació es fruit de la meva investigació i gràcies al megapost fet per l'usuari Spectre11 al fòrum d'Eagle Dynamics, on descriu de forma molt ordenada el sistema de versions de l'Eurofighter i que podeu consultar en anglès aquí.
Per començar, cal fer una distinció del consorci gestor del projecte Eurofighter del consorci constructor del projecte Eurofighter, ja que no es el mateix:
Al 1987 la NEFMA (la primera Agencia gestora del caça de combat, que no avió multirol, això es important) publica els seus requeriments pel desenvolupament d'un futur caça de combat europeu, document que rep el nom d'European Staff Requirement for Developement, o ESR-D, on s'estableixen totes les especificacions que haurà de tenir l'Eurofighter (que en aquella època ja rebia el nom d'Eurofighter. Tot i que cal dir que Eurofighter tècnicament no es el nom de l'avió, es el nom del constructor: el nom es Typhoon o Tifó, en català). Aquest document té molta importància. perquè estableix els requeriments de rendiment, armament, equip i funcionalitats generals que haurà de tenir el caça. Tots aquests requeriments es descriuen de forma detallada en un altre document: El Document d'Especificació del Rendiment, Sistemes i Armes, o WSPS (pel seu nom en anglès: Weapon System Performance Specification). L'SWPS es la base del contracte signat al 1988 per desenvolupar l'Eurofighter, que per això rep el nom de Contracte Principal de Desenvolupament, o MDC (Main Development Contract). Del MDC sortiria el disseny final de l'Eurofighter. Es important senyalar que l'ESR-D es corregeix al 1994 degut a la caiguda de la URSS, cosa que provoca una parada de 5 anys del projecte i que quan es retorni al disseny l'avió perdi diverses capacitats previstes al WSPS, com la protecció contra atacs d'impulsos electromagnètics (una protecció molt cara pel que sembla), actualitzant aquest document en conseqüència.
Al 1998, a la mateixa vegada que el primer prototip volava per primer cop, es signava el contracte de compra del Typhoon. La NETMA i els dos consorcis de construcció signen un contracte, l'UPC (Umbrella Production Contract, degut a que aquest contracte havia de cobrir tots els aspectes econòmics de la producció de l'Eurofighter a través de tot el temps de construcció). Aquest contracte cobreix diversos aspectes: la inversió inicial per establir els centres de produccions i logística, els futurs costos de producció entrega dels avions i una promesa de compra total per part dels 4 estats de 620 Eurofighter Typhoon. Tot i això, l'UPC no cobreix cap ordre de Typhoons, ja que es decideix que la producció es dividiria en 3 tranches (trossos en francès), i que cada Tranche tindria el seu propi contracte.
Ara ve la part complicada. Els Tranches son els tres contractes diferents signats amb les diverses ordres de compra i producció de motors i Eurofighters. Els Tranches no representen les capacitats de cada Typhoon. Només estan relacionats de forma indirecta ja que cada Tranche compta amb uns estàndards específics, ja que tots els Typhoons tenen unes capacitats similars descrites al WSPS, que es el que marca les diferents versions.
A l'hora els Tranches es divideixen en Batches, o lots. Teòricament, cada lot serviria per separar els diferents estàndards de producció, de forma que cada Batch tindria uns estàndards diferents. Aquesta diferenciació es va poder realitzar de forma efectiva al Tranche 1, però es va realitza d'una forma molt més diluïda als Tranche 2 i 3A, degut a que els estàndards de producció eren molt similars i la distinció es molt difícil de veure. Actualment hi ha 4 Batches o lots.
Per últim, els lots es subdivideixen en Blocks. Cada Block representa els estàndards de producció exactes dels avions. Tot i que els Typhoon s'estan actualitzant constantment als estàndards de producció del moment, amb els blocks es possible saber amb quines capacitats comptava un Eurofighter al moment de sortir de la fàbrica, tot i que més tard es fa molt més difícil per les actualitzacions. Així en el que ens hem de fixar es a quin Block ha estat actualitzat el Typhoon en qüestió, perquè així podrem saber les seves capacitats.
Ara venen tres sigles que mencionaré de forma freqüent: SRP, PSP i PSC.
Per començar, cal fer una distinció del consorci gestor del projecte Eurofighter del consorci constructor del projecte Eurofighter, ja que no es el mateix:
- El primer neix al 1996 amb la fusió de la NAMMA (Multirole Combat Aircraft Development and Production Management Agency, Agencia de Gestió de Desenvolupament i Producció de l'Avió de Combat Multirol, en anglès) i la NEFMA (NATO European Fighter Aircraft development, production and logistics Agency, Agencia de l'OTAN per al Desenvolupament, Producció i Lògistica del Caça de Combat Europeu, en anglès), que ja havia iniciat el programa Eurofighter al 1987. Aquesta fusió crea la NETMA (NATO Eurofighter and Tornado Management Agency, Agencia de l'OTAN per a la gestió de l'Eurofighter i el Tornado, en anglès), que es fins a dia d'avui gestiona el programa Eurofighter i harmonitza els requeriments dels 4 països fundadors del programa (Alemanya, Itàlia, Regne Unit i Espanya), també negociant en el seu nom els contractes i compres amb les empreses constructores i els països als que s'exporta l'Eurofighter.
- El segon consorci es subdivideix en dos agrupacions a la vegada. La primera subdivisió es el consorci industrial format per empreses dels 4 països que formen la NETMA i s'encarreguen del desenvolupament i producció de l'Eurofighter. Va ser fundat al 1986 i va rebre el nom de Eurofighter Jagdflugzeug GmbH (si, té nom alemany degut a que té la seu a Alemanya). Aquest consorci actua en nom de les 4 empreses constructores: BAE Systems (Regne Unit), Airbus Defence (Espanya i Alemanya), Airbus Space (Espanya i Alemanya) i Leonardo (Itàlia). Però això no acaba aquí perquè el segon consorci, anomenat Eurojet Turbo GmbH es l'agrupació d'empreses encarregades de desenvolupar el programa del motor EJ200 i construir la motorització dels Eurofighters, representant a Rolls Royce (Regne Unit), MTU Aero Engines (Alemanya), Avio (Itàlia) i ITP (Industria de Turbo Propulsores, Espanya).
Al 1987 la NEFMA (la primera Agencia gestora del caça de combat, que no avió multirol, això es important) publica els seus requeriments pel desenvolupament d'un futur caça de combat europeu, document que rep el nom d'European Staff Requirement for Developement, o ESR-D, on s'estableixen totes les especificacions que haurà de tenir l'Eurofighter (que en aquella època ja rebia el nom d'Eurofighter. Tot i que cal dir que Eurofighter tècnicament no es el nom de l'avió, es el nom del constructor: el nom es Typhoon o Tifó, en català). Aquest document té molta importància. perquè estableix els requeriments de rendiment, armament, equip i funcionalitats generals que haurà de tenir el caça. Tots aquests requeriments es descriuen de forma detallada en un altre document: El Document d'Especificació del Rendiment, Sistemes i Armes, o WSPS (pel seu nom en anglès: Weapon System Performance Specification). L'SWPS es la base del contracte signat al 1988 per desenvolupar l'Eurofighter, que per això rep el nom de Contracte Principal de Desenvolupament, o MDC (Main Development Contract). Del MDC sortiria el disseny final de l'Eurofighter. Es important senyalar que l'ESR-D es corregeix al 1994 degut a la caiguda de la URSS, cosa que provoca una parada de 5 anys del projecte i que quan es retorni al disseny l'avió perdi diverses capacitats previstes al WSPS, com la protecció contra atacs d'impulsos electromagnètics (una protecció molt cara pel que sembla), actualitzant aquest document en conseqüència.
Al 1998, a la mateixa vegada que el primer prototip volava per primer cop, es signava el contracte de compra del Typhoon. La NETMA i els dos consorcis de construcció signen un contracte, l'UPC (Umbrella Production Contract, degut a que aquest contracte havia de cobrir tots els aspectes econòmics de la producció de l'Eurofighter a través de tot el temps de construcció). Aquest contracte cobreix diversos aspectes: la inversió inicial per establir els centres de produccions i logística, els futurs costos de producció entrega dels avions i una promesa de compra total per part dels 4 estats de 620 Eurofighter Typhoon. Tot i això, l'UPC no cobreix cap ordre de Typhoons, ja que es decideix que la producció es dividiria en 3 tranches (trossos en francès), i que cada Tranche tindria el seu propi contracte.
Ara ve la part complicada. Els Tranches son els tres contractes diferents signats amb les diverses ordres de compra i producció de motors i Eurofighters. Els Tranches no representen les capacitats de cada Typhoon. Només estan relacionats de forma indirecta ja que cada Tranche compta amb uns estàndards específics, ja que tots els Typhoons tenen unes capacitats similars descrites al WSPS, que es el que marca les diferents versions.
A l'hora els Tranches es divideixen en Batches, o lots. Teòricament, cada lot serviria per separar els diferents estàndards de producció, de forma que cada Batch tindria uns estàndards diferents. Aquesta diferenciació es va poder realitzar de forma efectiva al Tranche 1, però es va realitza d'una forma molt més diluïda als Tranche 2 i 3A, degut a que els estàndards de producció eren molt similars i la distinció es molt difícil de veure. Actualment hi ha 4 Batches o lots.
Per últim, els lots es subdivideixen en Blocks. Cada Block representa els estàndards de producció exactes dels avions. Tot i que els Typhoon s'estan actualitzant constantment als estàndards de producció del moment, amb els blocks es possible saber amb quines capacitats comptava un Eurofighter al moment de sortir de la fàbrica, tot i que més tard es fa molt més difícil per les actualitzacions. Així en el que ens hem de fixar es a quin Block ha estat actualitzat el Typhoon en qüestió, perquè així podrem saber les seves capacitats.
Ara venen tres sigles que mencionaré de forma freqüent: SRP, PSP i PSC.
- SRP: Es el Paquet de Llançament de Servei (Service Relase Package) i descriu de forma general les capacitats de l'avió, incloent les autoritzacions i funcionalitats especifiques del sistema. L'SRP permet algunes variacions entre els avions d'un mateix Block.
- PSP: Es el Paquet de Software de Producció (Production Software Packages) i designa les funcionalitats generals del software dels 3 grans sistemes electrònics de l'avió: l'FCS (Flight Control System), l'UCS (Utility Control System) i l'AVS (Avionic System). Amb aquesta informació podem saber els packs i la versió de software exacte que porta cada avió es a dir, l'FPSP, l'UPSP i l'APSP. Aquests packs es poden identificar amb un codi de xifres i lletres, com APSP3/10/00. Perquè ho entengueu, el PSP ens diu quina versió porta l'avió dels pack de software que existeixen per l'Eurofighter. Això es degut a que el Typhoon porta desenes d'ordinadors i programes i cadascun necessita una revisió i actualització especifica. Es el mateix que dir DCS World versió 2.5.6 o Teamspeak versió 3.5.1.
- PSC: Es la Configuració del Sistema de Producció (Production System Configuration) i es la descripció més detallada i exacta de les capacitats reals de l'avió, ja que es el que defineix les combinacions permeses de hardware i software. El PSC descriu de forma detallada tot l'equip FCS, UCS i AVS, el canó i els sistemes electrònics de propulsió i control de l'avió. El PSC està format per fins a 6 dígits (gairebé com el nombre de votants que té), essent el primer dígit la versió de PSP muntada, es a dir, si la versió del PSP es la 2, el PSC seria 2.XX.XX.
Last edited: