Bandes identificatives en la Reichsverteidigung.
Les bandes identificatives per als aparells de caça de la Luftwaffe va sorgir de la necessitat d'una ràpida identificació dels aparells d'escorta Aliats. A mitjan 1943 va ser incrementant el nombre de caces alemanys involucrats en la defensa del Reich dels bombardejos estratègics de la USAF. Fins a aquest moment la forma d'identificar a un aparell (excloent algun esquema mimètic rar) era pels distintius de la Staffel, Gruppe Geschwader. A causa del grandària de les insígnies, velocitat dels combats i quantitat de combatents en l'aire no les feien aptes per a una identificació ràpida.
Un primer esforç es va realitzar quan es va establir a pintar tota la secció de cua o la deriva en blanc, per a aquells caces que participaven en la defensa del Reich. No obstant això aquest esquema va durar poc temps, a part que hi havia altres unitats fora del Reich que usaven també el blanc (JG 27 en la Mediterrània) i no diferenciava tampoc entre les diferents unitats.
Un altre dels sistemes emprats per a la identificació dels aparells era pintar el capó de negre amb unes franges blanques, similar a l'empleada també en els ogiva de les hèlixs. No va ser una norma oficial ni tampoc estava preestablert el nombre d'espirals dibuixades presentant nombroses variacions. D'aquesta manera el I. / JG 1 va usar una identificació pròpia per als seus aparells, a manera de tauler de dames en els motors dels seus Fw 190 A. Els taulers van ser dividits en colors atenent a les diferents Staffel de la unitat; negre-blanc per a la 1./JG 1, negre-vermell per a la 2./JG 1 i negre-groc per a la 3./JG 1. Aquest esquema de color es va usar també per a les espirals i va sobreviure més temps a causa de que alguns dispositius de P-47 també utilitzaven l'esquema de escaquer en els seus aparells. D'aquesta manera un atac realitzat pel 78 º FG el 8 octubre 1943 sobre l'aeròdrom de l'I. / JG 1 va quedar demostrat que per a les defenses Flak era molt complicat distingir els aparells propis dels enemics.
El gener de 1944, la JG 1, JG 3 i JG 27 van començar a emprar distintius de color per al fuselatge identificant l'aparell a la Geschwader corresponent. No obstant això altres unitats (com ara la JG 11, JG 300 i JG 301) van continuar amb l'esquema inicial per a les tres Geschwader. L'ús de les bandes de color per al fuselatge no va ser continu i es va anar abandonant durant l'estiu de 1944. El color predominant va ser el vermell o marró. També en la defensa del Reich hi va haver involucrades unitats dotades amb aparells de dos motors, els Zerstörer, sent uns aparells molt eficaços per a la lluita contra els viermorts. Aquestes unitats utilitzaven també bandes de color per identificar, com ara blanques i grogues per al E.Gr. Kg 51 (J.) i també vermell-grogues.
Les unitats de la Jagdwaffe van ser reorganitzades a l'octubre de 1944 i l'ús de les bandes de color al fusellatge es va anar generalitzant. A causa que els colors bàsics eren menys que les unitats operatives es va recórrer a la utilització de dues bandes de diferent color i fins i tot tres bandes. Per la seva banda la JG 300 i JG 301 van canviar els seus esquemes vermells per altres que combinaven blau-blanc-blau (JG 300) i groc-vermell (JG 301). Tot i ser acceptades aquestes bandes d'identificació, no s'ha pogut verificar el seu ús per totes les unitats. Per la seva banda la KG (J) 6 i KG (J) 54 emprar un sistema de quadrícules per a les bandes de color al fusellatge, la primera d'ella vermell-negre i la segona blau-blanc.
Aquestes bandes tenien 900 mm d'ample en total, amb 450 mm per a cada color mentre que si es tractava de tres bandes estàs quedaven dividides a parts iguals amb 300 mm. Hem de destacar en aquest punt que com succeïa en moltes altres coses la Luftwaffe disposava de variacions depenent de les diferents unitats, variant l'amplada i situació de les bandes. Més tard la JG 7 va canviar les seves bandes RVT per una blava-roja, mentre que el Ekdo. 262, KDO. Nowotny i EJG 2 van usar una banda estreta al fusellatge de color groga com a mitjà d'identificació ràpida.
Durant la primavera de 1945 diverses unitats van començar a aplicar unes bandes de color viu al voltant del capó del motor però no va reemplaçar les bandes del fuselatge. Els colors usats van ser el groc, verd, vermell, blanc i negre. Aquest va ser un element per identificar les unitats de la Jagdwaffe a la part sud d'Alemanya.
És ressenyable el sistema emprat per la JV 44 en les últimes setmanes de guerra per identificar els seus aparells (Fw 190 D) sobretot per evitar el foc defensiu de la Flak pròpia. Tota la part inferior de l'aparell estava pintat en bandes vermelles i blanques, el que permetia a les defenses antiaèries disparar contra els seus propis avions quan s'acostaven a la base [1]. També sembla haver indicis que aquest esquema també es va realitzar utilitzat negre-blanc i blau-blanc. Com a excepció trobem la tercera Staffel del JG 54 (III. / JG 54) que tot i pertànyer al JG 54 i havien de portar banda blava van lluir una banda bicolor groc-vermell. La unitat va estar equipada amb Fw 190 D però només va mantenir la seva peculiar banda mentre va prestar ervici a l'aeròdrom Achmer per a la protecció dels Em 262.
Aquestes bandes per a la RVT no s'han de confondre amb altres empleades, com ara per identificar el teatre d'operacions en què estava desplegat l'aparell. El més comú és el de "nas groga" (que el podem trobar en qualsevol front i variació des del 1940 al 1945). Les bandes blanques, generalment en el ogiva de l'hèlix i / o una banda al fusellatge, representaven a les unitats de la Luftwaffe desplegades a l'àrea de la Mediterrània. Va ser escollit aquest sistema perquè els italians ja empraven en els seus aparells aquestes bandes blanques al fusellatge. En el Front Oriental es va emprar el groc per a la identificació, en qualsevol posició i combinació.
Bf 109 G-6/R6 Reichsverteidigung, Wagram1944
fonts:
JANOWICZ, K. "Focke Wulf Fw 190" Vol 2, Kagero, 2004
WEAL, J. "Jagdgeschwader 54 Grünherz" Osprey, 2001
Ormeño, J. "Messerschmitt Bf 109. El caçador de la Lufrwaffe "
Reichsverteidigung, la defensa del Reich
Messerschmitt Bf 109 Rüstsatz
Messerschmitt Bf 109 G-6 Kanonenboote
Les bandes identificatives per als aparells de caça de la Luftwaffe va sorgir de la necessitat d'una ràpida identificació dels aparells d'escorta Aliats. A mitjan 1943 va ser incrementant el nombre de caces alemanys involucrats en la defensa del Reich dels bombardejos estratègics de la USAF. Fins a aquest moment la forma d'identificar a un aparell (excloent algun esquema mimètic rar) era pels distintius de la Staffel, Gruppe Geschwader. A causa del grandària de les insígnies, velocitat dels combats i quantitat de combatents en l'aire no les feien aptes per a una identificació ràpida.
Un primer esforç es va realitzar quan es va establir a pintar tota la secció de cua o la deriva en blanc, per a aquells caces que participaven en la defensa del Reich. No obstant això aquest esquema va durar poc temps, a part que hi havia altres unitats fora del Reich que usaven també el blanc (JG 27 en la Mediterrània) i no diferenciava tampoc entre les diferents unitats.
Un altre dels sistemes emprats per a la identificació dels aparells era pintar el capó de negre amb unes franges blanques, similar a l'empleada també en els ogiva de les hèlixs. No va ser una norma oficial ni tampoc estava preestablert el nombre d'espirals dibuixades presentant nombroses variacions. D'aquesta manera el I. / JG 1 va usar una identificació pròpia per als seus aparells, a manera de tauler de dames en els motors dels seus Fw 190 A. Els taulers van ser dividits en colors atenent a les diferents Staffel de la unitat; negre-blanc per a la 1./JG 1, negre-vermell per a la 2./JG 1 i negre-groc per a la 3./JG 1. Aquest esquema de color es va usar també per a les espirals i va sobreviure més temps a causa de que alguns dispositius de P-47 també utilitzaven l'esquema de escaquer en els seus aparells. D'aquesta manera un atac realitzat pel 78 º FG el 8 octubre 1943 sobre l'aeròdrom de l'I. / JG 1 va quedar demostrat que per a les defenses Flak era molt complicat distingir els aparells propis dels enemics.
El gener de 1944, la JG 1, JG 3 i JG 27 van començar a emprar distintius de color per al fuselatge identificant l'aparell a la Geschwader corresponent. No obstant això altres unitats (com ara la JG 11, JG 300 i JG 301) van continuar amb l'esquema inicial per a les tres Geschwader. L'ús de les bandes de color per al fuselatge no va ser continu i es va anar abandonant durant l'estiu de 1944. El color predominant va ser el vermell o marró. També en la defensa del Reich hi va haver involucrades unitats dotades amb aparells de dos motors, els Zerstörer, sent uns aparells molt eficaços per a la lluita contra els viermorts. Aquestes unitats utilitzaven també bandes de color per identificar, com ara blanques i grogues per al E.Gr. Kg 51 (J.) i també vermell-grogues.
Les unitats de la Jagdwaffe van ser reorganitzades a l'octubre de 1944 i l'ús de les bandes de color al fusellatge es va anar generalitzant. A causa que els colors bàsics eren menys que les unitats operatives es va recórrer a la utilització de dues bandes de diferent color i fins i tot tres bandes. Per la seva banda la JG 300 i JG 301 van canviar els seus esquemes vermells per altres que combinaven blau-blanc-blau (JG 300) i groc-vermell (JG 301). Tot i ser acceptades aquestes bandes d'identificació, no s'ha pogut verificar el seu ús per totes les unitats. Per la seva banda la KG (J) 6 i KG (J) 54 emprar un sistema de quadrícules per a les bandes de color al fusellatge, la primera d'ella vermell-negre i la segona blau-blanc.
Aquestes bandes tenien 900 mm d'ample en total, amb 450 mm per a cada color mentre que si es tractava de tres bandes estàs quedaven dividides a parts iguals amb 300 mm. Hem de destacar en aquest punt que com succeïa en moltes altres coses la Luftwaffe disposava de variacions depenent de les diferents unitats, variant l'amplada i situació de les bandes. Més tard la JG 7 va canviar les seves bandes RVT per una blava-roja, mentre que el Ekdo. 262, KDO. Nowotny i EJG 2 van usar una banda estreta al fusellatge de color groga com a mitjà d'identificació ràpida.
Durant la primavera de 1945 diverses unitats van començar a aplicar unes bandes de color viu al voltant del capó del motor però no va reemplaçar les bandes del fuselatge. Els colors usats van ser el groc, verd, vermell, blanc i negre. Aquest va ser un element per identificar les unitats de la Jagdwaffe a la part sud d'Alemanya.
És ressenyable el sistema emprat per la JV 44 en les últimes setmanes de guerra per identificar els seus aparells (Fw 190 D) sobretot per evitar el foc defensiu de la Flak pròpia. Tota la part inferior de l'aparell estava pintat en bandes vermelles i blanques, el que permetia a les defenses antiaèries disparar contra els seus propis avions quan s'acostaven a la base [1]. També sembla haver indicis que aquest esquema també es va realitzar utilitzat negre-blanc i blau-blanc. Com a excepció trobem la tercera Staffel del JG 54 (III. / JG 54) que tot i pertànyer al JG 54 i havien de portar banda blava van lluir una banda bicolor groc-vermell. La unitat va estar equipada amb Fw 190 D però només va mantenir la seva peculiar banda mentre va prestar ervici a l'aeròdrom Achmer per a la protecció dels Em 262.
Aquestes bandes per a la RVT no s'han de confondre amb altres empleades, com ara per identificar el teatre d'operacions en què estava desplegat l'aparell. El més comú és el de "nas groga" (que el podem trobar en qualsevol front i variació des del 1940 al 1945). Les bandes blanques, generalment en el ogiva de l'hèlix i / o una banda al fusellatge, representaven a les unitats de la Luftwaffe desplegades a l'àrea de la Mediterrània. Va ser escollit aquest sistema perquè els italians ja empraven en els seus aparells aquestes bandes blanques al fusellatge. En el Front Oriental es va emprar el groc per a la identificació, en qualsevol posició i combinació.
Bf 109 G-6/R6 Reichsverteidigung, Wagram1944
fonts:
JANOWICZ, K. "Focke Wulf Fw 190" Vol 2, Kagero, 2004
WEAL, J. "Jagdgeschwader 54 Grünherz" Osprey, 2001
Ormeño, J. "Messerschmitt Bf 109. El caçador de la Lufrwaffe "
Reichsverteidigung, la defensa del Reich
Messerschmitt Bf 109 Rüstsatz
Messerschmitt Bf 109 G-6 Kanonenboote
