El síndrome de Iraq

[Viper]

Un interessant (tot i que curt) reportatge, on ens mostren la part humana dels militars.
Personalment al vídeo em falta una comparativa de com veuen i afronten els militars espanyols això, amb els d'altres països, ja que per exemple en un moment del reportatge un dels militars comenta una conversa amb un company americà, i on allà diu estan mes recolzats al emparats al tornar de la guerra (sense ser cap meravella suposo).

[youtube]S2dJ2sjvr_M[/youtube]

 

[Atunero]

Tots ja saben a que van. A ningu li obliguen a ser militar. A mi em fa gracia els que es foten a l'exercit i nomes es fan les victimes quan arriba el moment de la veritat.

 

[Viper]

Potser la guerra no es tal com un se la imagina, i les coses que han de viure son molt pitjor del que ens pensem. Des de fora no podem arribar a entendre de veritat, crec jo, els horrors d'una guerra.
També crec, a vegades els posen en situacions per les quals no s'han allistat, un, des del seu punt de vista, s'allistà per protegir els febles, salvaguardar la pau, portar ajuda i aquestes coses, però quan ja estàs allà, potser t'envien a missions d'una ètica dubtosa fins i tot per un soldat. Jo recordo molt be la part del EBC que va fer en Kronus i que parla de les RC o Regles de Combat (ROE en Anglès) i que en Silverarrow ens va expandir, i de com la ètica en les RC pot canviar en un moment i per a pitjor, com considerar a qualsevol contacte hostil, encara que tu pensis o sàpigues que es civil, i per tant al ser una amenaça haver de eliminar-la.