Re: Debat i video comparativa: Thief: The dark project vs AA
Hi estic d'acord majoritàriament, no puc dir completament perque amb el meu angles no arribo a entendre tot el que diu. Jo com altre gent ja ho hem dit des de fa molts anys, els jocs han sofert grans avenços en alguns camps, principalment el visual i el tècnic (en alguns sentits), però en d'altres s'han estancat o directament han tirat cap enrere.
I la prova son les GPU. Tenim un hardware dedicat a l'apartat estètic, però i la física? Es va fer un intent, i després de les PhysX, es va acabar integrant en la mateixa GPU (o continua a la CPU). Jo fa molt que dic que falta una AIPU, una acceleradora de intel·ligència artificial. Val, potser avui dia es podria integrar també en la GPU, però al que em refereixo es que la industria no fa millors IA (son totes igual de idiotes que des dels principis dels ordinadors) perque fa jocs idiotes, on no necessiten una IA mes avançada. La IA ha avançat molt en d'altres camps, com els drons, on ara ja es comuniquen entre ells, i fins i tot aprenen per si mateixos com realitzar correctament una tasca. Si un dron amb un processador menys potent que el del nostre PC segurament ho pot fer? Perque la IA dels nostres jocs no?
Que maco seria veure com els enemics d'un campament, en veure que els hi mato 2 tios des de la distancia a la nit des de la mateixa posició, entenguin que estic fora del seu radi de detecció i em vagin a cercar o fins i tot em parin una trampa. I tampoc demano massa.
Però com diuen al vídeo, ara tot es dona mastegat ja. Fer servir els marcadors de pantalla no te gracia, si no ho faig a l'Arma es perque no mola. Es molt mes interessant que t'expliquin com anar, i buscar-te la vida, investigant i preguntant, que simplement mirant el mapa. Si alguns jocs permeten eliminar els marcadors, però com diuen al vídeo, el joc no està pensat per funcionar així, i llavors no tens cap manera de saber cap a on anar.
La vida infinita i auto-recargable, la munició escampada per tot arreu; com si la regalessin, els enemics o animals que ataquen sempre; com si a la vida real un animal no evites el combat de forma natural.
Els jocs son plens de falta d'opcions, no se a vosaltres però a mi em passa molt sovint, però això només m'enganxo amb simuladors (i tot i així els poso a parir igualment als sims). L'única opció que em donen es disparar als enemics per solucionar el problema, o com a molt alguna mecànica scriptada (que serà una de les 4 o 5 en total que tindrà el joc i vendran com si fos la formula per convertir plom en or). Doncs resulta que jo tinc moltes altres idees per solucionar aquest problema, però l'únic que puc fer es disparar, i si tots els jocs em donen les mateixes opcions, llavors els jocs son tots iguals, amb gràfics i ambientacions diferents.
Que ningú es confongui, no soc un amant dels indies, es mes, no em solen agradar els jocs estranys que son grans peces d'art conceptual i genialitat intel·lectual, però que a mi em semblen un mal xute de coca. Però una cosa son els experiments per gent "alternativa", i una altre tenir una mica de sentit comú.
No us ha passat que si mengeu molt sovint un plat, acabeu per estar farts d'aquest plat, per molt bo que estigues? Li poden canviar l'estètica i el nom, però el plat es el mateix un dia i un altre. Doncs el mateix passa amb els jocs, quan acabes fent la mateixa mecànica durant molts anys, ja ni t'esforces en provar-los els jocs.
Molt sovint s'acusa a la falta de finançament o les pressions dels inversors, però la realitat es que els desenvolupadors, intencionadament o no, acaben fent tots els mateix. I amb l'avenç en les tecnologies, ancorar-se al mateix no te perdó, perque si poden fer personatges fotorealistics, poden fer que l'enemic senti por, covardia, ganes de dialogar per la seva vida, o vagi a cercar ajuda quant tu ets un i dels trenta que eren ells han mort tots menys un parell.
En resum, espero que els jocs del futur siguin mes interessant que els dels últims molts anys.
